Abadia de Bonafont de Comenge

Al vessant sud dels Pirineus van fundar el monestir de Santa Maria de Fonclara, després Santa Fe de Saragossa (1223) i Santa Maria de Lavaix (Alta Ribagorça, 1224) que hi va passar a dependre quan el bisbe de Lleida, Berenguer d'Erill, va convertir aquell monestir en cistercenc. El 1498, Bonafont va adoptar el règim comendatari, més endavant, en la darrera època, es van refer el conjunt de dependències monàstiques, tot i això, es va conservar l'església, el claustre i la sala capitular. Amb la Revolució el centre monàstic es va clausurar i els seus darrers set monjos el van abandonar. Els arxius es van traslladar a Sant Gaudenç, on més endavant es cremarien. Els seus béns foren venuts el 1791, els edificis es van anar destruint o rampinyant a poc a poc i ara només queda el celler, amb el dormitori dels conversos al pis superior. Hi ha restes de la sala capitular (amb elements de la seva portada) dispersos i en espera de la seva reconstrucció.

A començament del segle XIX es van perdre bona part de les construccions del monestir que encara es conservaven: a les esglésies de Touille i Sent Martòri es conserven elements arquitectònics de l’església monàstica. Pel que fa al claustre, una part es conserva a Sant Gaudenç, també hi ha elements a The Cloisters de Nova York, a més d’altres capitells dispersos. Pel que fa a la sala capitular, la seva façana es va traslladar a la casa de Lorde, a Sent Martòri, després seu de l’Ajuntament. El 1807 es va trobar la tomba del comte Bernat de Comenge, que el 1827 va ingressar al Museu dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc.