Comanda de Montsaunèrs
Commanderie de Montsaunès / Saint-Christophe / Montisalnensis / Montis Salinensis
(Montsaunèrs / Montsaunès, Alta Garona)
Comanda templera, i després hospitalera, establerta en aquest indret al voltant de l’any 1140, tot i que els documents més antics relacionats amb la casa són del 1156. El lloc triat era destacat estratègicament per estar situat en una via de comunicació al vessant nord dels Pirineus. Gràcies al suport de la noblesa local, aviat va reunir un ampli patrimoni.
La comanda era molt propera del monestir cistercenc de Bonafont de Comenge, sovint, els béns i els interessos oposats de les dues cases foren motiu de litigis entre elles. El 1312, amb la supressió del Temple, la casa va passar a mans de l'Hospital, esdevenint un centre depenent del Gran Priorat de Tolosa de Llenguadoc. Durant el segle XIV es van portar a terme importants obres de fortificació de la comanda, tot i que des d'aquesta època i fins a la seva extinció, la casa va tenir una funció eminentment assistencial. El 1789, amb la Revolució, els béns foren venuts, el que va comportar la pèrdua material de les construccions, especialment les de caràcter defensiu, a finals del segle XIX el castell pràcticament havia desaparegut i només es va conservar l'església.
La construcció d'aquella església es va acabar cap al 1180, el que indica que, en els primers decennis de l'ocupació templera, aquests utilitzarien una capella preexistent. La construcció que es conserva és la del segle XII, amb modificacions i restauracions. L'obra es va fer amb maons, tot i que hi ha elements de pedra. Es conserva també la decoració escultòrica (relleus, capitells...) de la mateixa època. Inicialment, estava dedicada a la Mare de Déu, però més endavant va ser coneguda amb l'advocació de Saint-Christophe. Entre les possessions de Montsaunèrs, cal esmentar la capella de Sainte-Matrone, molt propera, aixecada en època templera.
A Maseras de Salat
Possessió de Montsaunèrs
- DU BOURG, Antoine (1883). Histoire du grand prieuré de Toulouse. Tolosa de Ll.: Sistac
- DU MÈGE, M. (1841). Notice sur quelques monuments de l'ordre de la Milice du Temple, et sur l'église de Montsaunès. Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France. Vol. V
- DUMAIL, A. (1972). Une croix des templiers à Montsaunès. Revue de Comminges, vol. LXXXV. Saint-Gaudens: Société des études du Comminges
- DURLIAT, Marcel (1969). Pyrénées romanes. La-Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- FERRÉ, René (1971). La chapelle romane Sainte-Matrone à Mazeres-sur-le-Salat, un monument Commingeois a sauver. Revue de Comminges, vol. LXXXIV. Saint-Gaudens
- LABORDE, F. (1979). L’église des Templiers de Montsaunès (Haute-Garonne). Revue de Comminges, vol. XCII. Saint-Gaudens
Montsaunèrs és a llevant de Sant Gaudenç