Abadia de Feuillant
Abbaye de Feuillants / la Charité / Fulium
(La Bastida de Clarmont / Labastide-Clermont, Alta Garona)
L’abadia de Feuillant fou fundada el 1145 amb el suport dels comtes de Comenge, el monestir es va desenvolupar a recer de l’abadia de Dalon (Dordonya), que havia fundat Giraud de Salas el 1114, i de l’abadia de Loc-Dieu (Avairon), més endavant aquestes dues casses entrarien a l’òrbita cistercenca.
El 1169, Feuillant també va esdevenir cistercenc, sota la filiació del monestir de la Crête (Alt Marne), tot i que, per un curt espai de temps, també va dependre de l'abadia de Bonafont, molt més propera. El 1187 el papa Gregori VIII va confirmar els béns de la casa, a finats del mateix segle, va patir greus trastorns que van afectar la regularitat, i per això es va haver d'intervenir des de l'exterior per reconduir la situació. Aquestes deficiències, en la direcció i en el manteniment de la regularitat, es van estendre en el temps. El 1539, Feuillant va adoptar el règim comendatari, el que va agreujar la situació. El 1562, Jean de la Barrière fou nomenat abat del monestir a l'edat de divuit anys, va preparar-se i professar com a monjo, finalment, el 1565 va prendre possessió del càrrec i va revolucionar la comunitat amb les seves pràctiques estrictes, finalment només van quedar quatre monjos de la comunitat disposats a seguir la seva reforma.
En poc temps havia aplegat un centenar de monjos, l'Església havia aprovat la iniciativa, donat el vistiplau a una congregació i fundat el monestir dels Feuillants de París (1588). La reforma i la congregació no fou ben vista pels cistercencs, el que va generar tota mena de desacords, així i tot, es va crear una nova normativa que, de fet, independitzava aquest corrent de l'orde del Cister, el 1595 la Santa Seu aprovava les constitucions i l'orde es va estendre arreu. La congregació dels Feuillants va subsistir fins a la Revolució, quan tenia vint-i-quatre cases actives. A començament del segle XVII, el monestir de Feuillant es va desplaçar a Tolosa, deixant l'antic establiment com a simple priorat, tot plegat fou suprimit el 1790, amb la Revolució. A la Bastida de Clarmont hi ha escasses restes de construccions auxiliars, a Tolosa es conserva bona part del monestir del segle XVII.
Jean de la Barrière
Österreichische Nationalbibliothek
Filiació de Feuillant
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Il·lustració d'Histoire des ordres monastiques (1718)
Bibliothèque nationale de France
Escut del monestir de la Bastida de Clarmont
Armorial général de France (s.XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Escut del monestir de Tolosa
Armorial général de France (s.XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DEVIC, Claude; i altres (1841). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Paya
- DIMIER, A. (1967). Feuillans ou Feuillant. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 16. París: Letouzey et Ané
- HÉLYOT, Pierre (1718). Histoire des ordres monastiques religieux et militaires. Vol. 5. París: Coignard
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MARTÈNE, Edmond; i altres (1717). Voyage littéraire de deux religieux bénédictins de la congrégation de Saint-Maur. 1ª part. París: Delaulne
- ROCACHER, Jean (1991). Le Grand Séminaire de Toulouse. L’Auta, núm. 564
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
Les restes del primer monestir són a llevant de La Bastida de Clarmont (Alta Garona)