Altres monestirs d'Alta Garona


(Alta Garona)

Saint-Béat / Sent Biat
Saint-Béat / Sent Biat (Charles Mercereau, s XIX)
Bibliothèque Rosalis (Tolosa de Llenguadoc)

Abadia de la Bénisson-Dieu
Abbaye de la Bénisson-Dieu / Benedictio-Dei / Nizors / Anissosium
(Bolonha de Gessa / Boulogne-sur-Gesse)
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu

L'abadia cistercenca de la Bénisson-Dieu, també coneguda amb el nom toponímic de Nizors, fou fundada cap al 1180 des del monestir de Bonafont de Comenge, gràcies a Bertrand de Laile i el seu fill Arnaud, que van fer donació dels terrenys on bastir el monestir. A partir del 1516, la casa va adoptar el règim comendatari, durant aquell segle fou víctima de les guerres de Religió, que la van deixar en ruïnes, però va poder mantenir l'activitat monàstica fins a la Revolució. En el Voyage littéraire de deux religieux bénédictins..., de començament del segle XVIII, s'esmenta que el monestir era en ruïnes, tot i que l'església es conservava bé. El 1766, la comunitat només tenia quatre monjos i la casa encara amenaçava ruïna, tot i les reparacions efectuades. El 1790 el monestir fou suprimit i va quedar abandonat pels cistercencs.

La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu / Museu del Agustins de Tolosa
Làpida funerària de Marquesia de Linars († 1292)

Filiació de la Bénisson-Dieu

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)

Bibliografia:
  • BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
  • DEGERT, A. (1934). Bénissons-Dieu. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 7. París: Letouzey et Ané
  • DEVIC, Claude; i altres (1841). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Paya
  • ESPÉNAN, C. (1904). Les derniers temps de l'abbaye de Nizors. Revue de Comminges. Sent Gaudenç
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • MARTÈNE, Edmond; i altres (1717). Voyage littéraire de deux religieux bénédictins de la congrégation de Saint-Maur. 1ª part. París: Delaulne
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard

Priorat de Santa Maria de Rius
Prieuré Sainte-Marie de Rieux / Prioratus de Rivis / Auzas
(Rius / Rieux-Volvestre)
Santa Maria de Rius
Priorat de Santa Maria de Rius
Catedral

L'any 955, el bisbe de Tolosa de Llenguadoc va vendre uns béns que tenia a Auzas (Rius, Rieux) que comprenien una església dedicada a Santa Maria. Cap al 990-1000, aquella església fou donada a l'abadia de Sant Pere de Lesat (Arieja), que hi va instaurar un priorat, del que hom té notícies a partir de l'any 1119. Aquella casa va subsistir fins al 1317, en aquesta data es va crear la diòcesi de Rius, en detriment del territori de Tolosa, l'existència del priorat va fer que aquest lloc fos el triat pel nou bisbat. Seguidament, es va formar una col·legiata, que va acabar amb el priorat. La diòcesi fou suprimida a causa de la Revolució.


Bibliografia:
  • BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
  • DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4: Tolosa de Ll.: Privat
  • JIMENEZ, Christine (2002). La cathedrale de Rieux-Volvestre. Congrès Archéologique de France. 154. Toulousain et Comminges. París: Société française d'archéologie
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia

Priorat de Saint-Laurent
Prieuré de Saint-Laurent / S. Laurentii
(Sent Laurenç / Saint-Laurent)
Priorat de Saint-Laurent
Priorat de Saint-Laurent

Es tracta d’un petit priorat femení de l’orde de Fontevraud. La fundació fou impulsada pel bisbe Roger de Comenge, que va demanar la col·laboració de les monges del monestir de Boulaur (Gèrs), l’acte fundacional porta la data de 1151. Ara hi ha escasses restes de la casa monàstica, els treballs arqueològics han posat de manifest l’estat de ruïna arran de la guerra dels Cent Anys i una reconstrucció posterior, tot i que durant les guerres de Religió va tornar a patir nuevas destruccions.

Priorat de Saint-Laurent
Priorat de Saint-Laurent

Bibliografia:
  • BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
  • CASSASSOLES, Ferdinand (1859). Monographie du Couvent de Boulauc dans le canton de Saramon (Gers). Auch: Foix
  • COSTES Alain (1991). Saint-Laurent-sur-Save (Haute-Garonne). Prieuré. Archéologie médiévale, vol. 21
  • MAGRE, B. (1888). L'Isle-en-Dodon chatellenie du Comminges. Revue de Comminges, vol. IV
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard

Monestir de Saint-Pierre de Venerque
Abbaye de Saint-Pierre de Venerque / Saint-Pierre-et-Saint-Phébade de Venerque / Venercha
(Venèrca / Venerque)
Saint-Pierre de Venerque
Saint-Pierre de Venerque

El monestir de Venerque és conegut des d’època carolíngia, s’esmenta l’any 817, segurament poc després de la seva fundació. L’any 1080, el comte Guillem IV de Tolosa va donar el lloc de Venerque a l’abadia de Sant Ponç de Tomeres, donació que hauria inclòs el monestir, tal com figura en una confirmació de béns de Sant Ponç, de l’any 1082. Més endavant es convertiria en un priorat d’aquella abadia del Llenguadoc, fins que es va suprimir arran de la secularització de Sant Ponç. Es conserva l’església romànica, restaurada durant el segle XIX.


Bibliografia:
  • BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
  • DURLIAT, Marcel (1978). Haut-Languedoc roman. Zodiaque
  • JOY, Diane; i altres (2012). L’église paroissiale Saint-Pierre – Saint-Phébade de Venerque (Haute-Garonne)
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia