Altres monestirs d'Alta Garona

Cistercencs

L'abadia cistercenca de la Bénisson-Dieu, també coneguda amb el nom toponímic de Nizors, fou fundada cap al 1180 des del monestir de Bonafont de Comenge, gràcies a Bertrand de Laile i el seu fill Arnaud, que van fer donació dels terrenys on bastir el monestir. A partir del 1516, la casa va adoptar el règim comendatari, durant aquell segle fou víctima de les guerres de Religió, que la van deixar en ruïnes, però va poder mantenir l'activitat monàstica fins a la Revolució. En el Voyage littéraire de deux religieux bénédictins..., de començament del segle XVIII, s'esmenta que el monestir era en ruïnes, tot i que l'església es conservava bé. El 1766, la comunitat només tenia quatre monjos i la casa encara amenaçava ruïna, tot i les reparacions efectuades. El 1790 el monestir fou suprimit i va quedar abandonat pels cistercencs.

Benedictins

L'any 955, el bisbe de Tolosa de Llenguadoc va vendre uns béns que tenia a Auzas (Rius, Rieux) que comprenien una església dedicada a Santa Maria. Cap al 990-1000, aquella església fou donada a l'abadia de Sant Pere de Lesat (Arieja), que hi va instaurar un priorat, del que hom té notícies a partir de l'any 1119. Aquella casa va subsistir fins al 1317, en aquesta data es va crear la diòcesi de Rius, en detriment del territori de Tolosa, l'existència del priorat va fer que aquest lloc fos el triat pel nou bisbat. Seguidament, es va formar una col·legiata, que va acabar amb el priorat. La diòcesi fou suprimida a causa de la Revolució.

Fontevraud

Es tracta d’un petit priorat femení de l’orde de Fontevraud. La fundació fou impulsada pel bisbe Roger de Comenge, que va demanar la col·laboració de les monges del monestir de Boulaur (Gèrs), l’acte fundacional porta la data de 1151. Ara hi ha escasses restes de la casa monàstica, els treballs arqueològics han posat de manifest l’estat de ruïna arran de la guerra dels Cent Anys i una reconstrucció posterior, tot i que durant les guerres de Religió va tornar a patir nuevas destruccions.

Benedictins

El monestir de Venerque és conegut des d’època carolíngia, s’esmenta l’any 817, segurament poc després de la seva fundació. L’any 1080, el comte Guillem IV de Tolosa va donar el lloc de Venerque a l’abadia de Sant Ponç de Tomeres, donació que hauria inclòs el monestir, tal com figura en una confirmació de béns de Sant Ponç, de l’any 1082. Més endavant es convertiria en un priorat d’aquella abadia del Llenguadoc, fins que es va suprimir arran de la secularització de Sant Ponç. Es conserva l’església romànica, restaurada durant el segle XIX.