Abadia de Notre-Dame d’Eaunes

Era un monestir modest, amb una reduïda comunitat. El 1444, la casa mare de Morimond (Alt Marne) li va unir la casa femenina de l'Oraison-Dieu (situada prop de Muret, com aquesta) que es trobava en decadència, mentre va durar aquesta situació, els abats d'Eaunes, també ho van ser de l'Oraison-Dieu. Les monges no van acceptar mai la dependència d'aquesta abadia, fins que el 1492, la comunitat femenina va desaparèixer a causa d'una epidèmia de pesta, tot i que es va recuperar al segle XVII. El 1489 l'abadia d'Eaunes va adoptar el règim comendatari, tot i l'oposició de la comunitat. El monestir es va mantenir fins a la seva supressió arran de la Revolució, l'any 1791, l'any següent es va posar a la venda. Anteriorment, els pocs monjos de la comunitat ja havien adaptat bona part de les dependències, fins i tot de l'església, per activitats agrícoles.