Nicolas Chapuy (s. XIX)
Bibliothèque nationale de France
Hom atribueix la fundació de l’abadia de Clairac al rei franc Pipí el Breu (714-768) a partir d’una còpia tardana d’un document de l’època, però aquesta informació no té prou garanties de veracitat. El primer abat que s’esmenta a la Gallia Christiana és Constantius, l’any 1068. L’església del monestir, ara parròquia, es va aixecar en aquella època, però ha estat objecte de moltes modificacions en el decurs de la seva història. L’abadia va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys i també durant les guerres de Religió, quan va passar a mans dels calvinistes. No es va poder recuperar com a monestir i es va convertir en un capítol de canonges, que el 1604 fou lliurat a Sant Joan del Laterà.
- BARRÈRE, Joseph (1855). Histoire religieuse et monumentale du diocèse d'Agen. Vol. 1. Agen: Chairou
- BESSE, J.-M. (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Provinces ecclésiastiques d'Auch et de Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DUBARAT, Victor (1904). Mélanges de bibliographie et d'histoire locale, vol. VI. Pau: I. Catholique
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
Abbaye de Pérignac / Payriniacum / Parigniaco
(Montpezat, Òlt i Garona)
L'abadia cistercenca de Notre-Dame de Pérignac fou fundada per Flandrine, vídua d'Arnaud I de Montpezat, probablement cap a l'any 1140, tot i que alguns historiadors cistercencs situen la seva fundació el 1151. En el nou establiment hi va tenir un paper destacat el monestir de Bonafont de Comenge (Alta Garona), una casa que havia estat fundada uns anys abans per una altra Flandrine de Montpezat. La família Montpezat fou la principal patrocinadora del monestir durant anys.
Filiació de Pérignac
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Morimond (Alt Marne)
Bonafont de Comenge (Alta Garona) / 1137
Abadia de Pérignac (Òlt i Garona) / 1151
Durant el primer quart del segle XIII, aquest territori i el mateix monestir es van veure afectats per la croada albigesa. Posteriorment, el monestir va patir també les conseqüències de la guerra dels Cent Anys i, encara de manera més greu, les de les guerres de Religió del segle XVI. Aquests conflictes van dificultar-ne el desenvolupament normal, tot i que, malgrat les adversitats, l'abadia va aconseguir recuperar-se. Es conserven molt poques restes del monestir.
- BARRÈRE, Joseph (1855). Histoire religieuse et monumentale du diocèse d'Agen. Vol. 1. Agen: Chairou
- BELLECOMBE, André de (1898). Histoire du château, de la ville et des seigneurs et barons de Montpezat et de l'abbaye de Pérignac. Auch: Cocharaux
- BESSE, J.-M. (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Provinces ecclésiastiques d'Auch et de Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MANRIQUE, Angel (1642). Cisterciensium Annalium, Vol. 2. Lió: L. Anisson
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
A finals del segle XII, Rainfroy I, senyor de Montpezat (documentat entre 1180 i 1195), va donar aquest territori als templers, que hi van iniciar la construcció d’un establiment que esdevindria la seu d’una comanda coneguda amb els noms de Breuil, Brulhes o Temple-sur-Lot. D’altra banda, durant la segona meitat del segle XII, els templers també s’havien establert a la ciutat d’Agen, on ocupaven la capella de Sainte-Quitterie. Quan la construcció de la casa de Breuil va estar enllestida, els comanadors d’Agen van traslladar-s’hi, unificant així les dues cases.
Amb la supressió de l’orde del Temple, la comanda de Breuil i els seus béns van passar a mans dels hospitalers. A mitjan segle XV, la casa de Breuil va quedar molt malmesa a causa d’un incendi durant la guerra dels Cent Anys, fet que en va obligar la reconstrucció. L’any 1508, aquesta comanda fou annexada a la de La Cavalerie (Gèrs), però el 1655 va recuperar la seva independència. Poc després, patí els efectes de les guerres de Religió i es mantingué activa fins que fou suprimida durant la Revolució. Encara es conserven bona part de les seves estructures.
- CHAUMIE, Jacqueline (1931-35). De quelques Commanderies de l'Ordre de Saint Jean de Jérusalem en Aigenais: Sauvagnas et le Temple de Breuil et leurs dépendances (1235-1550). Revue de l’Agenais, núms. 58-62
- CROCHET, Bernard (2012). Commanderies et villages templiers en France. Rennes: Ouest-France
- DAYNÈS, Michel; i altres (1992). Temple-sur-Lot (Le). La commanderie. Archéologie médiévale, vol. 22
- DU BOURG, Antoine (1883). Histoire du grand prieuré de Toulouse. Tolosa de Ll.: Sistac
- LAUZUN, Philippe (1889). Les couvents de la ville d'Agen avant 1789. Couvents d'hommes. Agen: Michel et Médan
Abbaye d’Eysses / Excisum / Aysses
(Villeneuve-sur-Lot, Òlt i Garona)
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Segons una tradició, l’abadia de Saint Gervais et Protais d’Eysses es va fundar en època de Carlemany, més tard s’hauria perdut a causa d’una invasió normanda. El lloc es va recuperar més endavant, potser a mitjan segle XI, i l’any 1088, a l’època de l’abat Hug de Cluny (1024-1109), el monestir fou incorporat a aquesta branca benedictina i va quedar vinculat a l’abadia de Moissac (Tarn i Garona). L’any 1626, Eysses es va incorporar a la Congregació de Saint-Maur i poc després, el 1652, va patir els efectes de les guerres de Religió. Fou suprimida amb la Revolució, quan tenia una comunitat de només quatre monjos. Poc més tard, l’any 1803, el que restava de l’abadia es va enderrocar i l’indret es va destinar a presó, funció que encara manté en l’actualitat.
- BARRÈRE, Joseph (1855). Histoire religieuse et monumentale du diocèse d'Agen. Vol. 1. Agen: Chairou
- BESSE, J.-M. (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Provinces ecclésiastiques d'Auch et de Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DURENGUES, A. (1894). Pouillé historique du diocèse d'Agen. Agen: Ferran
- LANTENAY, A. De (1892). Mémoire sur l'histoire de l'abbaye d'Eysses. Revue de l'Agenais. Agen
- PAMFILOVA, X. (1928). Séguin et l'Abbaye d'Eysses. Romania, vol. 54
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia