Convent dels Jacobins d’Agen
Jacobins d’Agen / Dominics d’Agen / Notre-Dame des Jacobins
(Agen, Òlt i Garona)
Tot i que els dominics ja havien tingut presència a la ciutat d’Agen en relació amb afers de la Inquisició, el convent dels Jacobins d’Agen no va ser fundat fins a l’any 1249. El seu promotor fou l’inquisidor Bernard de Caux († 1252), qui va fer arribar els primers frares dominics. A la seva mort, fou enterrat en aquest lloc. Alfons de Poitiers (1220-1271), comte de Poitiers i germà de Lluís IX de França, va donar suport a l’establiment de la nova casa cedint els terrenys necessaris per a la seva construcció.
Després de superar l’oposició inicial d’altres estaments religiosos de la ciutat, que veien amb recel l’arribada d’una nova comunitat, el convent es va desenvolupar i engrandir, arribant a fundar una escola universitària. L’any 1561, Agen fou ocupada pels hugonots, fet que provocà nombroses destrosses a les esglésies de la ciutat. En el cas del convent dels Jacobins, tot i que va ser ocupat i la comunitat dominica expulsada, no va patir pèrdues materials importants. Malgrat això, el 1565 la casa fou víctima d’un episodi bèl·lic que la va deixar molt malmesa, amb pèrdues de vides, béns materials i documents valuosos.
La recuperació del convent fou lenta i mai no va arribar a recobrar l’esplendor original. L’any 1790, en el context de la Revolució Francesa, i amb la comunitat ja en decadència, els dominics es van veure obligats a abandonar el convent. L’any següent es va procedir a la venda dels béns mobles i de les dependències conventuals, que es van dividir en diversos lots. L’església fou l’única part conservada i, l’any 1807, va recuperar el culte, convertida en la parròquia de Notre-Dame des Jacobins. Actualment desafectada, des de 1990 forma part de les instal·lacions del museu de Beaux-Arts d’Agen.
L’església que es conserva data de la primera etapa del convent, construïda durant la segona meitat del segle XIII, amb diverses modificacions i restauracions al llarg de la seva història. És de planta rectangular, amb tres pilars que divideixen l’espai en dues naus. Està edificada amb maons, excepte les columnes de pedra que sostenen les voltes. A l’interior encara es conserven elements de decoració mural medieval.
- LAUZUN, Philippe (1889). Les couvents de la ville d'Agen avant 1789. Couvents d'hommes. Agen: Michel et Médan
- THOLIN, Georges (1874). Études sur l'architecture religieuse de l'Agenais. Agen, Michel