Abadia de Santa Maria de Bolbona
Abbaye de Boulbonne / Bolbonne / Tramesaigues
(Senta Gabèla / Cintegabelle, Alta Garona) / (Maseras / Mazères, Arieja)
L’abadia benedictina de Bolbona s’hauria fundat l’any 1129, des dels seus inicis va gaudir de la protecció dels comtes de Foix, Roger Bernat I de Foix li va lliurar el lloc de Bolbona, entre altres béns, a la seva mort (el 1188), fou enterrat a l’església monàstica. Des el 1150 el monestir havia adoptat ens costums cistercencs a través de l’abadia de Bonafont (Alta Garona).
El 1176, el comte Ramon V de Tolosa li va atorgar privilegis, que foren confirmats el 1182 pel papa Luci III. Els comtes de Foix van continuar amb la protecció de la casa i van fer de l'església del monestir el panteó comtal. El 1209 li fou unit el monestir benedictí de Tramesaigues (situat a l'actual Cintegabelle) fundat l'any 969 i posat sota la dependència del monestir de Cuixà (Pirineus Orientals), aquesta unió es va portar a terme malgrat l'oposició de Cuixà, que va pledejar per revertir la situació, sense èxit. Roger IV de Foix va bastir una capella, on fou enterrat després de morir en el mateix monestir. Entre altres personalitats que van passar pel monestir cal esmentar a Jacques Fournier, que després seria el papa d'Avinyó Benet XII (1334-1342).
En el panteó funerari de la casa de Foix van continuar els enterraments de comtes, Roger Bernat III (1302), Joan I de Foix (1406), entre altres. El 1493 va morir el darrer abat regular i l'any següent fou nomenat el primer abat comendatari de Bolbona. El 1567 el monestir fou atacat pels calvinistes, va resultar incendiat i la comunitat es va veure obligada a fugir i refugiar-se a la casa que mantenien a Tolosa de Llenguadoc. El 1572 van poder recuperar la propietat, però finalment van optar per reconstruir el monestir a l'antic lloc de Tramesaigues (Maseras, Arieja), on s'havia establert l'antic monestir benedictí del mateix nom. La construcció va començar el 1632. La casa fou suprimida amb la Revolució, el 1790, i l'any següent es va procedir a la seva venda, ara és de propietat particular. No hi ha restes aparents del primer monestir de Maseras (Arieja).
Filiació de Bolbona
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Portal del recinte monàstic (s. XVIII)
- ARMENGAUD, Roger (1984). Boulbonne, une abbaye aux frontières des comtés de Foix et du Languedoc (1130-1790). Revue de Comminges. Saint-Gaudens: Société des études du Comminges
- BARRIÈRE-FLAVY, M. (1913). Baux à besogne du monastère de Boulbonne (1664) et de celui de Calers (1614). Bulletin de la Société archéologique du Midi de la France, núm. 40. Tolosa de Ll.L Privat
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- CATHALA, Ch. (1938). Boulbonne. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 10. París: Letouzey et Ané
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MANRIQUE, Angel (1642). Cisterciensium Annalium, Vol. 2. Lió: L. Anisson
- MARTÈNE, Edmond; i altres (1717). Voyage littéraire de deux religieux bénédictins de la congrégation de Saint-Maur. París: Delaulne
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
El nou monestir de Bolbona és a llevant de la població de Senta Gabèla (Cintegabelle), entre Tolosa de Llenguadoc i Foix