Aquest monestir fou fundat a iniciativa d’Alfons VIII de Castella al voltant de l’any 1175 en el lloc de Murel, on es va formar el monestir de Santa María de Murel. El 1182, el papa Luci III va donar el vistiplau a aquesta casa, mentrestant, segurament ja s’estava edificant el monestir que després esdevindria Santa María de Óvila, on es traslladaria la comunitat el 1186. Aquesta casa era filla del monestir de Bolbona (Alta Garona), de la línia de Morimond.
Es coneix el nom del primer abat d’Óvila, Pedro, en un document del 1181 quan encara ocupava el lloc de Murel. Durant els anys següents, la casa va anar rebent béns i rendes, la monarquia va ajudar la comunitat amb aportacions i amb les posteriors confirmacions d’aquestes. A començament del segle XVI el monestir estava dirigit per abats comendataris i la seva situació era molt precària, tant pel que fa a la regularitat com a l’estat de les dependències monàstiques, algunes en perill de ruïna i altres, com ara l’església, que ja no es podien utilitzar.
Cap al 1510 la casa va passar a formar part de la Congregació Cistercenca de Castella. Ja al segle XIX, el lloc va patir els efectes de la guerra del Francès i poc després la desamortització, que va arribar amb una comunitat de només quatre monjos. La pèrdua patrimonial fou considerable, que fou rematada amb la venda, per part de l'Estat, del mateix monestir, que fou desmuntat en les seves parts artísticament més interessants, que es van traslladar als Estats Units. La major part de les peces no es van arribar a muntar mai, tot i que recentment s'ha recuperat la sala capitular gòtica pel monestir Our Lady of New Clairvaux de Vina, a Califòrnia.
Filiació d'Óvila
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Morimond (Alt Marne)
Abadia Bonafont (Alta Garona) / 1137
Monestir de Bolbona (Alta Garona) / 1150
Monestir de Santa María de Óvila / 1175
La sala capitular, encara in situ
Fotografia publicada a El Monasterio de Óvila (1932)
Interior de l'església
Fotografia publicada a El Monasterio de Óvila (1932)
- CAMPOS, M. Dolores; i altres (1997). Evocación sobre el monasterio de Óvila y su permanencia en tierras californianas. Cistercium, núm. 208
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2009). Enciclopedia del románico. Guadalajara. Fundación Santa María la Real Centro de Estudios del Románico
- HERRERA, Antonio (1974). Monasterios y conventos en la provincia de Guadalajara. Guadalajara: I.C. Marqués de Santillana
- HERRERA, Antonio (2005). Monasterios y conventos de Castilla - La Mancha. Guadalajara: Aache Ed.
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LAYNA SERRANO, Francisco (1932). El Monasterio de Óvila (Monografía sobre otro monumento español expatriado). Madrid
- MERINO, José Miguel (1985). Ovila, el desdichado final de un monasterio alcarreño. Wad-al-Hayara, núm. 12
- MERINO, José Miguel (2002). Óvila, setenta años después (de su expolio). Loggia, núm. 13
- YÁÑEZ NEIRA, Damián (1986). Abadologio del monasterio de Santa María de Óvila. Wad-al-Hayara, núm. 13
Les restes del monestirs són al terme de Trillo, a l'est d'aquesta població