Canònica de Sant Bertran de Comenge
Catedral de Sant Bertran de Comenge / S. Bertrandus / Saint-Just de Valcabrère
(Sant Bertran de Comenge / Saint-Bertrand-de-Comminges, Alta Garona)
L'indret on s'aixeca la població de Sant Bertran de Comenge té el seu origen en la ciutat romana de Lugdunum Convenarum, que es cristianitzaria cap al segle IV i on s'hi aixecaria una basílica. En aquest lloc s'esmenta també l'existència d'un bisbat. Després passaria a formar part del regne franc, fins que l'any 585 la ciutat fou destruïda i va perdre la seva vitalitat, tot i que es coneix l'existència de bisbes.
Imatge del seu mauseoleu, a la catedral
(Bertran de l’Isla, c1050-1123)
Personatge d’origen noble, emparentat amb els comtes de Tolosa, va deixar ben aviat la carrera militar i va ingressar a la canònica de la catedral de Sant Esteve de Tolosa. El 1083 fou noment bisbe de Comenge i es va convertir en l’organitzador de la diòcesi que es trobava en decadència des de la destrucció de la ciutat antiga (l’any 585). Va començar la construcció d’una nova catedral a la part més alta de la ciutat, al voltant de la qual es va anar desenvolupant la nova població. Va organitzar la canònica catedralícia, adoptant la regla de Sant Agustí pels canonges i dotant-los de les dependències corresponents. A la seva mort, fou venerat localment com a sant, després el reconeixement s’oficialitzaria i l’antiga població va adoptar el seu nom. A l’interior de la catedral es conserva el seu mausoleu.
A tocar d'aquella antiga ciutat s'aixecaria més endavant la basílica de Saint-Just de Valcabrère, que potser té un origen funerari. Aquesta església s'esmenta més endavant, ja en època del bisbe Bertran de Comenge (1083-1123), segurament era la seu d'una canònica regular, de fet s'han trobat vestigis d'un claustre i construccions annexes que ho indicarien. Possiblement, aquella canònica es traslladaria a la nova catedral que va impulsar el mateix Bertran. Un altre personatge vinculat a aquesta catedral fou Bertrand de Got, també bisbe de Comenge, que va emprendre la construcció de la catedral gòtica que havia de substituir la de Bertran, més endavant fou papa, amb el nom de Climent V (1305-1314).
Façana de la catedral, amb la torre
Timpà de la portada
Capitells de la portada
Mausoleu de Sant Bertran (segle XV)
Sepulcre del bisbe Hugues de Castillon (s. XIV)
Gravat de Charles Mercereau (s XIX)
Bibliothèque municipale de Toulouse
Gravat d'Adrien Dauzats (s XIX)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Gravat d'Adrien Dauzats (s XIX)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Fotografia de Xavier Parés (c1915)
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Possiblement l'antiga catedral
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DELARUELLE, Étienne (1979). Saint-Bertrand. Zodiaque
- DELARUELLE, Étienne; i altres (1948). Réforme prégrégorienne en Comminges et canonisation de saint Bertrand. Études critiques. Annales du Midi, vol. 61
- DESHOULIÈRES, M. (1930). La cathédrale Saint-Bertrand de Comminges. Congrès Archéologique de France. 92. Toulouse. París: Société Française d’Archéologie
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4: Tolosa de Ll.: Privat
- DURLIAT, Marcel (1969). Pyrénées romanes. La-Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 12. París: Bloud et Barral
- GUYON, Jean; i altres (2010). À l’occasion du centenaire des premières recherches archéologiques à Saint-Bertrandde-Comminges (Lugdunum Convenarum)... Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, núm. 3
- MÉDAN, L. (1934). Bertrand de l’Isle. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. París: Letouzey et Ané
- POUSTHOMIS-DALLE, Nelly (2002). Saint-Just de Valcabrère. 154. Toulousain et Comminges. París: Société française d'archéologie
- PRADALIER-SCHLUMBERGER, Michèle (2002). La chapelle d’Hugues de Castillon. Congrès Archéologique de France. 154. Toulousain et Comminges. París: Société française d'archéologie
- PRADALIER-SCHLUMBERGER, Michèle (2002). Le cloître de la cathédrale de Saint-Bertrand de Comminges. Congrès Archéologique de France. 154. Toulousain et Comminges. París: Société française d'archéologie
- ROCACHER, Jean (1994). Visiter Saint-Bertrand-de-Comminges. Luçon: Ed. Sud Ouest
- ROCACHER, Jean (2002). L’ancienne cathédrale Sainte-Marie de Saint-Bertrand de Comminges. Congrès Archéologique de France. 154. Toulousain et Comminges. París: Société française d'archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
La catedral se encuentra en el centro de la villa de Saint-Bertrand-de-Comminges