Abadia de Notre-Dame de Sauvelade
Abbaye de Sauvelade / Silva Lata / Saubalade / Seuvalada
(Sauvelade, Pirineus Atlàntics)
L’abadia fou fundada l’any 1127 per Gastó IV de Bearn, juntament amb la seva esposa Talesa i el seu fill Cèntul. En aquell moment, el monestir es va encomanar a l’orde de Sant Benet. El 1129 ja es troba el nom del seu primer abat: Elies. Els fundadors també la dotaren amb terres, altres béns i rendes.
L'any 1286, en època de l’abat Vitalis, el monestir es va afiliar al Cister, passant a dependre de l’abadia de Planselve (Gimont, Gèrs). Gràcies a la seva situació com a punt de pas del Camí de Sant Jaume, l’establiment va adquirir una certa importància i estabilitat econòmica, fins que, al segle XIV, va entrar en una època de decadència. Durant les guerres de Religió, el 1569, el monestir fou ocupat militarment, fet que comportà la destrucció de la majoria de les seves dependències, restant-ne únicament l’església. Posteriorment, les ruïnes van ser venudes a un particular juntament amb les seves terres.
El 1630, hi va arribar una nova comunitat, restaurà l’església i aixecà noves dependències. El 1663, l’abat Jacques de Boyer i el seu acompanyant foren assassinats al lloc de Capbis mentre treballaven per recuperar els béns que l’abadia havia perdut durant la guerra i ocupació. L’activitat monàstica es va perdre definitivament arran de la Revolució, quan el monestir va tornar, una altra vegada, a mans de particulars. Més endavant, l’església es va poder restaurar i actualment té funcions parroquials, mentre que altres dependències són de propietat pública.
Filiació de Sauvelade
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Morimond (Alt Marne)
Abadia de Berdoues (Gèrs) / 1137
Abadia de Planselve, Gimont (Gèrs) / 1143
Abadia de Sauvelade (Pirineus Atlàntics) / 1287
- BACQUÈS, Henri (1879). Souvenirs du Béarn, notes archéologiques, historiques et physiologiques. París: Dentu
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DUBORD, Abbé (1876). Les abbayes cisterciennes filles de Gimont. Revue de Gascogne, núm. XVII
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MARCA, Pierre de (1640). Histoire de Bearn. París: J. Camusat
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard