Hospital de Saint-Blaise
Hôpital Saint-Blaise / Hôpital de Miséricorde / Comanda de Saint-Blaise
(L'Hôpital-Saint-Blaise / Ospitalepea, Pirineus Atlàntics)
Església de Saint-Blaise
L’església de Saint-Blaise és l’únic vestigi d’un antic establiment hospitalari situat al territori de Bearn. Es tractava d’una comanda de l’orde de Santa Cristina, una institució originada a l’hospital i priorat de Santa Cristina de Somport (Osca), que s’havia estès pels dos vessants dels Pirineus: el Bearn al nord i Osca al sud. Els canonges que en tenien cura atenien els pelegrins que seguien el camí cap a Santiago de Compostel·la.
Antigament conegut com a Hospital de Miséricorde, Saint-Blaise estava situat en un ramal secundari del Camí de Sant Jaume. Aquesta via, orientada d’est a oest, enllaçava dues rutes principals: la que procedia de Tolosa, passava per Oloron i creuava els Pirineus per Somport (Via Tolosana), i la que comprenia els camins provinents de París, Vézelay i Lo Puèi, que es trobaven en aquest territori i creuaven els Pirineus per Roncesvalls. Durant l’època de Gastó IV (vescomte de Bearn, † 1130), i gràcies a la seva intervenció i la de Guy de Lons (bisbe de Lescar, † 1141), els canonges de Santa Cristina es van establir en aquesta zona. Aquests mateixos personatges van participar activament en la fundació i l’expansió de l’orde, creant altres hospitals.
Tot i que la construcció de l’església s’ha de situar entre els segles XII i XIII, la primera notícia documentada de l’Hospital de Miséricorde es troba en una butlla del papa Innocenci III, datada l’any 1216. No és fins al segle XVI que la casa es menciona sota l’advocació de sant Blai. Després de patir els estralls de les guerres de Religió al segle XVI, el 1768 els barnabites van adquirir la comanda i es va erigir la parròquia. Tanmateix, el 1791 el lloc fou confiscat arran de la Revolució.
Gelosia d'una finestra
Al segle XIX, l’església va despertar interès pel seu valor patrimonial, i des de llavors es van portar a terme tasques de protecció, conservació i restauració. L’edifici és una església de nau única amb transsepte, configurant una planta pràcticament de creu grega, tot i que els braços no són simètrics i el transsepte conté petits absis. Destaca la cúpula octogonal amb reminiscències islàmiques. Cal mencionar també la decoració del portal, amb un timpà que representa Crist dins una màndorla i el Tetramorf, així com una notable sèrie de gelosies a les finestres, tot de factura popular.
Gelosia d'una finestra
Gelosia d'una finestra
Cúpula
- ALLÈGRE, Victor (1969). Pyrénées romanes. La-Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- DURÁN GUDIOL, Antonio (1986). El hospital de Somport entre Aragón y Bearn. Saragossa: Guara Ed.
- GÓMEZ GÓMEZ, Agustín (2001). El arte románico en Iparralde. Perspectivas historiográficas. Ondare, núm. 20
- HARISTOY, Pierre (1883). Recherches historiques sur le pays Basque, vol. I. Baiona: Lasserre
- HUESCA, Ramon de (1802). Teatro historico de las Iglesias del Reyno de Aragon. Vol. 8. Pamplona: Longás
- KASSABJI, Dina (s/d). L’église de l’Hôpital Saint-Blaise. Navarrenx
- LASSÈGUES, Jean Claude (2019). Le réseau canonial de Sainte-Christine du Somport. Mécanismes de son développement sur le versant nord. Monastères et couvents de montagne
L'Hôpital-Saint-Blaise, està situat a la conca del Gave d'Oloron, al nord-oest d’Oloron-Sainte-Marie i a ponent de Pau