El papa Innocenci III
Gravat del Liber Chronicarum (1493)
Biblioteca de Catalunya

L’orde de Santa Cristina va néixer i es va desenvolupar a partir de l’hospital i monestir de Santa Cristina de Somport, un establiment assistencial situat al costat sud del coll de Somport i que mantenia una xarxa d’establiments hospitalaris destinats a atendre els viatgers que triaven aquest pas, entre ells cal comptar amb els pelegrins que es dirigien a Santiago de Compostel·la. Inicialment la casa estava atesa per una comunitat canonical seguidora de la Regla de Sant Agustí que segurament tenia vinculació amb l’orde del Sant Sepulcre. A començament del segle XIII es va desenvolupar una organització autònoma que fou reconeguda per l’Església com a tal, els documents d’aquesta època esmenten explícitament l’Ordine Sancte Christine i el caràcter monàstic de la mateixa. Un privilegi papal d’Innocenci III confirmava les possessions del priorat de Santa Cristina i li atorgava la seva protecció directa.

Restes de l'hospital de Santa Cristina de Somport
 

El priorat de Santa Cristina de Somport era el cap de l’orde i la seva seu central, d’ella depenien una sèrie d’altres establiments, alguns d’ells situats en seu entorn immediat, com ara a Los Arañones (Canfranc) o Peyranera. Algunes d’aquests cases s’esmenten com priorats i altres amb el títol de comandes on hi devien mantenir una reduïda comunitat que en tindria cura. Al segle XVI, quan Santa Cristina va caure en decadència, els canonges que quedaven van refugiar-se a Jaca i després a la canònica de Montearagó.