Hospital i priorat de Santa Cristina de Somport
Sancta Chrystina de Summo Portu de Aspa
(Aísa, Osca)
Es tracta d’un hospital o centre assistencial situat al vessant sud del coll de Somport, al terme d’Aísa, Osca. Aquesta casa es va fundar per donar assistència als viatgers que transitaven pel coll, un lloc de pas molt dificultós a l’edat mitjana. Tant la casa d’Aragó (Pere I, Alfons I...) com el vescomtat de Bearn van donar suport a l’hospital amb l’objectiu de facilitar el trànsit per aquest sector dels Pirineus.
Hom atribueix la fundació de l'hospital a Gastó IV de Bearn (1090-1131). És en aquesta època que hi ha constància d'importants donacions de caràcter econòmic, com ara les de Pere I d'Aragó (l'any 1100), la comtessa Talesa (esposa de Gastó IV, l'any 1104) i Alfons I el Bataller el 1115, confirmant la seva fundació i assignant-li més béns, com ara el priorat de Puilampa. Més endavant, el 1216, quan va aconseguir la seva màxima expansió, el papa Innocenci III li donava protecció alhora que esmentava les cases que en aquell moment depenien de Santa Cristina. Els béns i establiments que formaven el patrimoni de l'hospital s'estenien pels dos vessants dels Pirineus, el Bearn i Osca, amb cases a Jaca, Tarassona, Sòria, Saragossa, entre altres; pel vessant nord tenien altres cases com la de Gabás, fundada el 1127 o la de Saint-Christau.
Pel que fa a la comunitat que tenia cura de l'hostatgeria, hom coneix que es tractava de canonges que seguien la regla de Sant Agustí, a causa de la seva expansió hom parla d'una congregació i fins i tot d'un orde independent a partir del segle XIII: l'orde de Santa Cristina. En aquest sentit, també hi ha qui considera aquesta casa i les seves dependències com una mena de província autònoma dintre de l'orde del Sant Sepulcre. La decadència va arribar amb les guerres de Religió que van afectar el vessant nord dels Pirineus on es van perdre les possessions que hi mantenien.
A començament del segle XVI aquelles pèrdues van significar una davallada econòmica important, alhora que la inestabilitat política va forçar en la pràctica l'abandó de la casa de Somport, on van deixar una presència testimonial, mentre la comunitat es va refugiar el 1569 a Jaca. A finals del segle XVI la casa de Jaca estava molt debilitada i el 1597 la comunitat fou acollida a la canònica de Montaragó, desapareixent definitivament. Les propietats de Santa Cristina passaren als dominics entre el 1607 i 1613 i en endavant s'encarregaren d'administrar-los. El lloc de Santa Cristina amb les seves construccions es va perdre a partir de la desamortització, darrerament s'han excavat les seves restes.
- BÉNARD, Paul (1884). Aperçu historique et topographique sur Saint-Christau. Les Eaux ferro-cuivreuses de Saint-Christau. París: A. Delahaye
- BUESA CONDE, Domingo J. (2005). Los caminos de Santiago. Aragón, Somport y Jaca. Los caminos de Santiago. Arte, Historia y Literatura. Institución Fernando el Católico
- DURÁN GUDIOL, Antonio (1986). El hospital de Somport entre Aragón y Bearn. Saragossa: Guara Ed.
- FABIÁN, Jacinto (1618-1748). Elucidario de el inclito Convento de Sancta Chrystina de Summo Portu de Aspa, de la Orden de Predicadores. Manuscrit
- LACOSTE, J. (1893). L'hôpital de Gabas. Études historiques et religieuses du Diocèse de Bayonne. Pau: Vignancourt
- LALANA, Francisco (1989). Historia del monasterio real de Sancta Christina de Summo Portu de Aspa, del Orden de Predicadores de la ciudad de Jaca. Osca: Instituto de Estudios Altoaragoneses
- LASSÈGUES, Jean Claude (2019). Le réseau canonial de Sainte-Christine du Somport. Mécanismes de son développement sur le versant nord. Monastères et couvents de montagne
- ONA, José Luis (1999). Fulgor y ocaso del Hospital de Santa Cristina. A Trébede. Núm. 24
- ONA, José Luis (2004). El camino jacobeo de Santa Cristina de Somport. Comarca de La Jacetania. Diputación General de Aragón
- ORDÓÑEZ, Valeriano (1996). La orden del Santo Sepulcro en Santa Cristina de Somport. II Jornadas de estudio. Saragossa: C. E. Santo Sepulcro
- SAINT-MACARY, Jean-René (s.d.). Gabas ou le Bearn sur une route de Compostelle. Oloron: Maysonnave
- UBIETO ARTETA, Antonio (1966). Los primeros años del Hospital de Santa Cristina de Somport. Príncipe de Viana, núm. 104-105
Les restes del monestir i hospital són a Candanchú, al terme d'Aísa, prop del coll de Somport