El monestir de San Cristóbal de Ibeas s’hauria fundat a
començament del segle XII, el 1107 els considerats
fundadors, Alvar Díaz i la seva esposa Teresa Ordóñez
van efectuar una important donació al monestir de
Sancti Christofori de Evea que consideraven de la seva
propietat. Tot i això, el 970 ja hi consta una donació
feta a un abat de nom Obeco, al davant d’una
comunitat possiblement de canonges regulars situada en aquest indret.
El 1146 Alfons VII de Lleó feia donació de diversos béns
d’aquest territori a l’abadia premonstratenca de
Retuerta amb la finalitat de que hi instaurés un
monestir. El 1151 hi figura una nova i important donació
a favor de San Cristóbal de Ibeas i posteriorment, en el
mateix any l’abat Rodrigo rebia una donació d’Alfons VII
en la que s’esmentava que es tractava d’un monestir
premonstratenc. El 1168 el mateix abat Rodrigo
encapçalava la participació de San Cristóbal en la
fundació de Santa María de Bugedo (Burgos) i el 1169 va
assistir a la consagració de l’església de
Santa María
la Real d’Aguilar de Campoo (Palència). |
|
|

San Cristóbal
de Ibeas de Juarros |

San Cristóbal
de Ibeas de Juarros
Dibuix publicat el 1847 al Semanario
Pintoresco Español
Biblioteca Nacional de España |
|
Durant el segle XIII van continuar les donacions
a favor de la casa el que no va poder evitar que
també patís períodes de decadència tant pel que
fa a la seva situació econòmica com per la
regularitat interna. El monestir també va
mantenir un hospital annex on tenien cura dels
viatgers i des del 1786 un col·legi de
filosofia, suprimit el 1798. Tot plegat aquest
lloc va arribar a ser un monestir de modestes
dimensions però amb certa influència dins de
l’orde. En època medieval s’hauria aixecat un
monestir romànic que amb el pas del temps hauria
anat patint modificacions, moltes a causa de
l’envelliment de les estructures. El 1737 va
patir una inundació i en aquella mateixa època
es van portar a terme importants obres de
reconstrucció. Durant el segle XIX va patir els
efectes dels diferents episodis adversos de
l’època, el 1808 el monestir fou ocupat per les
tropes franceses i els canonges hagueren
d’abandonar-lo amb el resultat de la pèrdua dels
béns mobles i deteriorament de les
construccions. Un cop recuperat i mínimament
restaurat entre el 1820 i 1823 va patir una
segona exclaustració temporal i el 1835 la
definitiva causada per la Desamortització de
Mendizábal, poc després ja s’esmenta el mal
estat en que es trobava el conjunt, ara només es
conserven alguns murs dels absis de l’església,
el 1847 Manuel de Assas va fer una descripció
del monestir, quan encara conservava bona part
de les seves estructures. |

San Cristóbal
de Ibeas de Juarros
Dibuix publicat el 1847 al Semanario
Pintoresco Español
Biblioteca Nacional de España |
|

San Cristóbal
de Ibeas de Juarros |
|
Bibliografia:
- AAVV (2002). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Burgos.
Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- ASSAS, Manuel de (1847). San Cristóbal de Ibeas. Semanario
Pintoresco Español
- LÓPEZ DE GUEREÑO SANZ, María Teresa (1997). Monasterios
medievales premonstratenses. Reinos de Castilla y León I. Junta
de Castilla y León |
|
|
Situació: El
monestir de Santa María de Bujedo està situat al
terme d'Ibeas de Juarros, al sud del lloc de San
Millán de Juarros, prop del cementiri |
 |
|
|