Malgrat que tradicionalment es considera que aquest establiment de monges benedictines té un origen força antic, hom desconeix quan es va fundar realment. D'aquella reculada època es diu que la comunitat va patir la entrada de tropes musulmanes i les monges, per protegir-se, van desfigurar-se la cara, el que no va evitar la seva mort; episodi que es troba representat en un mural de l'església. La primera notícia certa d’una comunitat en funcionament en aquest lloc porta la data de 1231.

Durant el segle XV el monestir va gaudir d’una època de gran prosperitat que va permetre tenir molta estabilitat en els segles següents. En el segle XIX la casa no va patir en profunditat els efectes de la desamortització i tot i les pèrdues patrimonials va poder mantenir la vida comunitària.

Fins l’any 1993 les monges van dirigir una escola dins el monestir i ara hi mantenen una hostatgeria.