La tradició situa en aquest indret el sepulcre del màrtir sant Sever, evangelitzador d’aquest territori, que, a començaments del segle V, va morir decapitat. En el lloc del seu enterrament es va aixecar una capella que, posteriorment, acolliria un monestir amb activitat des del segle VII. Aquest lloc de culte es convertiria en el nucli de l’abadia de Saint-Sever i de la població que es va anar desenvolupant al seu voltant. Tanmateix, aquell primer establiment monàstic va quedar arruïnat a causa de les invasions dels segles IX i X.
El monestir es va refer gràcies a Guillem I de Gascunya (c. 925-996), que, l’any 988, va adquirir les restes de l’antic monestir i les va posar a disposició d’una nova comunitat de monjos que s’hi hauria establert cap al 993 sota la direcció de l’abat Salvator. El fundador va dotar econòmicament la casa i va aconseguir posar-la sota la dependència directa de la Santa Seu. Entre els anys 1028 i 1072, l’establiment va ser dirigit per l’abat Grégoire de Montaner, antic monjo de Cluny, que va iniciar la construcció de l’actual església. Després de patir un incendi, l’edifici es va reconstruir, i el mateix abat la va consagrar el 1072, any de la seva mort, tot i que les obres es van allargar uns anys més.
Seguint l’exemple dels seus predecessors, Ricard Cor de Lleó (1157-1199), rei d’Anglaterra i duc d’Aquitània, va intervenir en els afers del monestir, confirmant els seus béns i privilegis. En aquest sentit, també Enric III d'Anglaterra (1207-1272) va mantenir relació amb Saint-Sever. Tot el conjunt monàstic va patir danys en diverses ocasions a causa dels conflictes derivats de la guerra dels Cent Anys, especialment el 1435, quan fou incendiat i destruït. En aquesta època (c. 1440), la casa va adoptar el règim comendatari, sent el primer abat d’aquest període Pierre de Bearn.
El 1569, durant les guerres de Religió, el lloc fou ocupat durant un llarg període de temps, quedant en ruïnes. Durant el saqueig, es van perdre objectes litúrgics, l’arxiu i altres béns. Posteriorment, el lloc fou restaurat per la congregació de Saint-Maur, que s’hi va establir el 1645 i s’hi va mantenir fins a la Revolució. Amb aquesta, el monestir fou suprimit. L’església assumí les funcions de parròquia i es va refer amb construccions neoromàniques. Malgrat les modificacions sofertes, és un notable exemplar d’església amb tres naus i set absis esglaonats que s’obren al creuer, dividit en tres espais. També es conserva el claustre, d’època posterior.
Beatus de Saint-Sever
D’aquesta abadia procedeix el Beatus de Saint-Sever, actualment conservat a la Bibliothèque nationale de France. Es tracta d’un derivat tardà del Comentari a l'Apocalipsi del Beatus de Liébana, amb la particularitat d’haver estat elaborat fora de la Península. Es va copiar durant l’abadiat de Grégoire de Montaner (1028-1072), amb la participació de l’il·lustrador Stephanus Garsia.
Els cavallers de l'Apocalipsi
Bibliothèque nationale de France
Crist lliura l'Evangeli a sant Mateu
Bibliothèque nationale de France
Crist lliura l'Evangeli a sant Joan
Bibliothèque nationale de France
Lletra alfa
Bibliothèque nationale de France
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
L'església abans de la reforma del segle XIX
La Guienne historique et monumentale (1844)
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUTAILS, Jean-Auguste (1900). L'église abbatiale de Saint-Sever (Landes). París: I. Nationale
- CABANOT, Jean (1978). Gascogne romane. Zodiaque. La nuit des temps
- CABANOT, Jean; i altres (2014). Une abbaye au coeur de la Gascogne, Saint-Sever (988-1791). Dax: CEHAG
- DU BUISSON, Petro Daniele (1876). Historiae monasterii S. Severi libri X. L. Dehez
- DUCOURNEAU, Alexandre (1844). La Guienne historique et monumentale. Bordeaux: Coudert
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 6. París: Bloud et Barral
- KLEIN, Peter K. (2016). Le Beatus de Saint-Sever. Contexte historique et iconographique. Cahiers de Fanjeaux, 51. Tolosa de Ll.: Privat
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- TAUZIN, Camille (1914-1916). Saint-Sever, Cap de Gascogne. Bulletin de la Société de Borda, vols. 34-40
L’antiga abadia és el centre del nucli urbà de Saint-Sever, situat al sud de Mont-de-Marsan