L’any 1278, els dominics es van interessar per la fundació d’un convent a Saint-Sever, on van haver de superar les reticències del monestir benedictí del mateix nom, que volia preservar els seus drets i la seva influència sobre la vila. Per a aquest nou establiment, van comptar amb el suport d’Eduard I d'Anglaterra (1239-1307) i la seva esposa Elionor de Castella (1241-1290), que també eren ducs d’Aquitània.
Altres benefactors van aportar terrenys i finançament, i en el Capítol de Carcassona de l'any 1282 es va formalitzar la fundació del convent, que s'integrà a la província dominica de Tolosa. Després de patir un saqueig l’any 1441 a causa de la Guerra dels Cent Anys, el convent fou assaltat el 1569 durant les guerres de Religió. Alguns frares van perdre-hi la vida, mentre que altres van aconseguir fugir. Al segle XVII, el convent fou reconstruït completament, fet que comportà la pèrdua de bona part de les estructures medievals que encara es conservaven.
El convent va ser suprimit l’any 1791 amb la Revolució Francesa. Posteriorment, va acollir diverses activitats, com ara una escola, un hospital i un mercat. Actualment, és gestionat per l’Ajuntament com a centre cultural i allotja el Musée d’art et d’histoire du Cap de Gascogne. Manté l’estructura de l’església conventual del segle XIV, i també es conserva el claustre i les construccions annexes del segle XVII.
Il·lustració de Gallia Dominicana
- DOUAIS, Célestin (1885). Les Frères prêcheurs en Gascogne au XIIIe et au XIVe siècle. Chapitres, couvents et notices. París: Champion
- ROHAULT DE FLEURY, Georges (1903). Gallia Dominicana. Les couvents de St. Dominique au Moyen Âge. Vol. 2. París
- TAUZIN, Camille (1914-1916). Saint-Sever, cap de Gascogne. Bulletin de la Société de Borda, vols. 34-40
El convent dels dominics de Saint-Sever es troba al centre de la vila, al sud de Mont-de-Marsan