Comanda de San Juan de Otero
Ermita de San Bartolomé / Convent de San Juan de Otero
(Fuentelsaz de Soria ? / Ucero ?, Sòria)
On tradicionalment s'ha situat la comanda de San Juan de Otero
Hom ha considerat que l’església de San Bartolomé (Río Lobos, Ucero) havia sigut la seu del convent i comanda templera de San Juan de Otero, dins de bisbat d’Osma. D’aquesta comanda hom té molt poques notícies, Francisco de Rades l’esmenta en relació amb un litigi entre els ordes del Temple i Calatrava per l’herència d’un cavaller que havia professat com a templer al convent de San Juan de Otero i que després havia ingressat al de Calatrava.
Il·lustració de Recueil de tous les costumes des ordres
religieux et militaires avec un abrégé historique
Bibliothèque nationale de France
D’altra banda, un cop ja s’havia suprimit l’orde de Temple (1312), els seus béns, entre els quals s’esmenta l’ermita de San Bartolomé (a Ucero), van passar a la canònica de la catedral d’Osma i aquesta hi va organitzar l’Abadía de San Bartolomé que es troba esmentada des del 1477. Quan el bisbe d’Osma Alonso Enríquez (1506-1523) va reorganitzar la col·legiata canonical de la catedral, va potenciar la figura d’aquella Abadía de San Bartolomé, integrada per canonges seculars. Gonzalo Martínez defensa que el convent de San Juan de Otero estava situat, efectivament, prop de Sòria i no a San Bartolomé, raonament avalat per la diferent titularitat i també pel topònim d’Otero que es contradiu amb la situació de l’església de San Bartolomé, al fons d’una vall. Potser l’ermita de San Bartolomé era només una possessió de San Juan de Otero.
El convent hauria estat situat en un turó encara anomenat de San Juan, al terme de Peroniel del Campo (Almenar de Soria), a llevant de la capital. També s'ha situat a Fuentelsaz de Soria (al nord de la ciutat de Sòria) on hi ha el Cerro de San Juan (prop de Portelrubio), potser la localització més segura.
...El dicho Convento de Sant Iuan del Otero, conforme a lo dicho, y a la opinion que ha venido de tiempo en tiempo, era tres leguas de la ciudad de Soria, en un cerro muy alto, llamado el Otero, dode al presente ay una Hermita llamada Sant Iuan, con cimientos y otras señales de grandes edificios...
(Chronica de las tres Ordenes y Cauallerias..., Francisco de Rades, 1572)
Una altra ubicació seria a Ucero, on es conserven les ruïnes del castell i de l’església.
Detall del mapa de Sòria (F. Coello, 1860)
Centro Nacional de Información Geográfica (CNIG)
Fotografia de Rowanwindwhistler, a Wikimedia
- AYLAGAS, Alejandro (2005). La ermita templaria de Ucero (Soria). Castelló: Cremor
- LOPERRAEZ, Juan (1788). Descripcion histórica del Obispado de Osma. Tomo 2. Madrid: Imp. Real
- DÍEZ, Gonzalo (1993). Los templarios en la Corona de Castilla. Burgos: La Olmeda
- NÚÑEZ MARQUÉS, Vicente (reed. 1999). Guía de la S. I. catedral del Burgo de Osma y breve historia del obispado de Osma. Sòria
- NUÑO GONZÁLEZ, Jaime (2002). Ermita de San Bartolomé. Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Soria. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- RADES Y ANDRADA, Francisco de (1572). Chronica de las tres Ordenes y Cauallerias de Sanctiago, Calatraua y Alcantara. Toledo: Juan de Ayaja
- RODRÍGUEZ CAMPOMANES, Pedro (1747). Dissertaciones históricas del orden, y cavallería de los Templarios. Madrid: Soto