Els orígens d’aquest monestir són incerts, hom ha dit que podria tractar-se d’una casa d’origen alt medieval i fins i tot d’un monestir doble, amb monjos i monges. L’esment cert més antic del lloc és de l’any 1108, en una donació efectuada a favor seu i que va rebre la seva abadessa, Ximena. Potser més endavant va passar una època de decadència i molt possiblement va quedar sense comunitat. Foren els seus patrons qui s’encarregaren de la seva restauració, el 1175 la comtessa Fronilda Fernández, que posseïa el monestir per haver-lo rebut dels seus avantpassats, va aconseguir la pertinent autorització episcopal i va aplegar la primera comunitat nova.

En aquell moment hom va instaurar la regla cistercenca i posar la casa sota la direcció de l’abadia de Santa María de Meira esdevenint de fet un priorat d’aquell monestir. Tot i això, la fundadora i la seva descendència tot i no professar ni integrar-se a la comunitat cistercenca, van mantenir cert lligam i fins i tot autoritat sobre la casa, intervenint en moltes decisions. Aquesta relació havia acabat a finals del segle XVI, quan el monestir va entrar a la Congregació Cistercenca de Castella, moment en que també va acabar la seva dependència de Meira. El monestir es manté actiu en l’actualitat.