Tot i que hom li suposa un origen visigòtic, el primer document que esmenta aquest monestir és de l’època del rei de Galícia Sanç Ordoni (926-929), en una delimitació del seu terme. Després figura esmentat en donacions al seu favor el 935 i 964. El 1108 la que en aquell moment era comtessa de Galícia, Urraca, el va donar al monestir de Cluny, esdevenint un priorat d’aquesta branca benedictina. Fou una casa de relativa importància dintre de la congregació però a finals del segle XIV es trobava en decadència tant des del punt de vista material com pel relaxament dels costums, sobretot a l’època del prior Diego Fernández. Malgrat pertànyer a Cluny la casa fou reformada, com altres benedictines, a finals del segle XV i posada sota la dependència de Santo Estevo de Ribas de Sil, al menys des del 1508.