Monestir de Santa María de Armenteira
Mosteiro de Armenteira / Armentariae / Armentera
(Meis, Pontevedra)
El monestir de Santa María de Armenteira fou fundat a mitjan segle XII per Ero d’Armenteira, el seu primer abat. La primera referència documentada és una donació efectuada al seu favor el 1151, en la qual va intervenir l’abat Ero († 1176), venerat com a sant. En els primers anys, la comunitat monàstica seguia la regla de Sant Benet, fins que el 1162 es va afiliar a l’orde del Cister.
Amb l’arribada dels cistercencs, el 1167 es va iniciar la construcció d’una nova església seguint els cànons arquitectònics de l’orde. Armenteira va viure un primer període de prosperitat, durant el qual va acumular un ampli patrimoni, però a partir del segle XV va entrar en decadència a causa de les condicions socials de l’època, la intromissió de famílies poderoses en els seus afers i l’establiment del règim comendatari. No obstant això, a partir de 1536 el monestir s’incorporà a la Congregació Cistercenca de Castella i la situació es va redreçar, recuperant l’estabilitat i permetent emprendre noves obres de construcció als segles XVII i XVIII.
L’any 1835, la desamortització va posar fi a la vida monàstica masculina a Armenteira. Els monjos es van dispersar i el monestir fou espoliat i abandonat fins que, el 1989, s’hi va establir una nova comunitat cistercenca femenina. L’església, d’estil romànic tardà amb influències cistercenques, presenta tres naus amb quatre trams, sent la central més ampla que les laterals. Disposa també d’un creuer, que no sobresurt de l’amplada de l’edifici, i d’una cúpula que s’alça sobre la nau central i el creuer. Al sud de l’església es troba el claustre, iniciat en el darrer quart del segle XVI i conclòs en el segle següent, al voltant del qual s’articulen les diverses dependències monàstiques.
Filiació d'Armenteira
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
- CERVIÑO LAGO, Josefina (1998). Dos monasterios pontevedreses: Poio y Armenteira. O Camiño Portugués. Universidade da Coruña
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2012). Enciclopedia del románico en Galicia. Pontevedra. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- ORDÓÑEZ, Carmen (2002). Monasterio de Armenteira. Leyenda hecha vida. León: Edilesa
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal
- SEIJAS MONTERO, María (2012). La importancia económica del monasterio Cisterciense de Santa María de Armenteira en la Galicia moderna. Estudios Humanísticos. Historia, núm. 11
- YAÑEZ NEIRA, Damián; coord. (2000). Monasticón cisterciense gallego, vol. 1. Lleó: Edilesa
El monestir d’Armenteira es troba al terme municipal de Meis, a ponent de Pontevedra