La primera
notícia coneguda d’aquest monestir és una donació
efectuada al seu favor datada el 1151, en aquell acte hi
va intervenir per part d’Armenteira el seu abat Ero, que
hom ha considerat el fundador del monestir i venerat com
a sant. Tot i que inicialment alguns documents esmenten
que seguia la regla de Sant Benet, fou un monestir
cistercenc potser des del 1162 i ja amb seguretat el
1190. Després d’un llarg període de decadència, les
coses es van poder redreçar i des del 1523 va entrar a
formar part de la Congregació Cistercenca de Castella,
el que li va retornar l’estabilitat i permetre emprendre
obres de construcció (segles XVII i XVIII).
La
desamortització va significar el final de la vida
monàstica masculina a Armenteira, els monjos es van
dispersar i el lloc fou espoliat. La casa va quedar
abandonada fins que el 1989 s’hi va establir una nova
comunitat cistercenca femenina. |
|