El monestir de Santa María de Oia va ser fundat durant la primera meitat del segle XII. La data exacta ha estat motiu de controvèrsia, ja que algunes fonts es basen en documents de dubtosa autenticitat. No és fins al 1149 que es troba la primera referència fiable a aquesta casa, en una donació efectuada per Alfons VII (1105-1157). Segons l'historiador Portela, la seva fundació es podria situar l'any 1145.
Es considera que aquest monestir va sorgir de la integració de diversos establiments eremítics de la rodalia, que es van agrupar en aquest d’Oia. D’altra banda, una llegenda moderna suggereix que fou fundat per monjos procedents del monestir de Melón, que hi haurien arribat per mar. Inicialment, es tractava d’una casa benedictina, però posteriorment es va acostar a l’orde del Cister. Probablement l’any 1185, es va integrar plenament a aquest orde. El monestir va ser beneficiari de diverses donacions reials, efectuades per monarques, entre d’altres, Alfons IX, Sanç IV i Enric III.
A mitjan segle XV, el monestir estava en decadència, agreujada per la intervenció de laics en els seus afers i per l’adopció del règim comendatari. Posteriorment, es va impulsar una reforma i, malgrat una certa resistència inicial, el 1547 es va integrar a la Congregació Cistercenca de Castella, fet que li va permetre emprendre obres de reconstrucció per restaurar les seves antigues estructures. Oia és un cas singular per la seva ubicació: situat a tocar de l’oceà Atlàntic, ha estat constantment exposat a l’acció dels temporals marítims. També es va haver de fortificar per defensar-se militarment dels possibles atacs per mar.
El monestir fou víctima de la Guerra del Francès, fet que va obligar la comunitat a fugir. Un cop refet, va tornar a patir una nova exclaustració i la pèrdua de béns durant el Trienni Liberal (1820-1823). Finalment, el 1835 va ser suprimit definitivament, tot i que el 1838 l’església va recuperar el culte com a parròquia, mentre que el monestir fou venut a particulars. A començaments del segle XX, l’edifici es trobava en estat de deteriorament. Posteriorment, fou ocupat temporalment pels jesuïtes i, durant la Guerra Civil, es va convertir en camp de concentració. Més endavant, va tornar a mans privades i actualment resta pendent de recuperació.
De l’antic conjunt monàstic, es conserva l’església medieval, construïda entre finals del segle XII i la primera meitat del XIII, tot i que ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. Es tracta d’un edifici de tres naus, amb transsepte i una capçalera formada per cinc absis de planta rectangular: tres centrals, alineats amb les naus, i dos laterals, orientats cap al creuer. La façana, en canvi, és del segle XVIII. Al costat nord de l’església es troba el claustre del segle XVI, de dos pisos, envoltat d'altres dependències monàstiques.
Filiació d'Oia
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
- COSTAS, Fernando Javier (2018). Testimonios del horror de la Guerra Civil española en los muros del monasterio de Oia. Glaucopis, núm. 23
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2012). Enciclopedia del románico en Galicia. Pontevedra. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LEITE RODRIGUES, Ana Paula (2016). En torno a un territorio periférico y fronterizo: la relación del monasterio de Santa María de Oia con el poder regio portugués (siglos XII a XV). Studia Histórica, vol. 34
- MANRIQUE, Angel (1649). Cisterciensium Annalium, Vol. 3. Lió: L. Anisson
- MANSO PORTO, Carmen (2002). El monasterio de Santa María la Real de Oia. Estudio histórico-artístico. Cuadernos de estudios gallegos, núm. 115
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- PORTELA, Ermelindo (2017). Tiempos de reforma y espacios de frontera. En torno a los orígenes del monasterio de Santa María de Oia. Revista Chilena de Estudios Medievales, núm. 12
- REY CORTEGOSO, Juan (2010). Construcción y destrucción del Monasterio de Santa María de Oia. Glaucopis, núm. 15
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal
- YAÑEZ NEIRA, Damián; coord. (2000). Monasticón cisterciense gallego, vol. 1. Lleó: Edilesa
El monestir està situat en a tocar de la costa atlàntica, a ponent de Tui