San Xoán de Poio és un antic monestir benedictí que actualment està ocupat per una comunitat mercedària. Els seus orígens són incerts, i fins i tot s’ha intentat vincular-ne la fundació a sant Fructuós de Braga, una hipòtesi que cal descartar. Se sap que va rebre dotacions econòmiques del rei Beremund II (953-999) i de la reina Urraca l’any 1116. L’any 1154, el papa Anastasi IV en va confirmar les possessions.
Posteriorment, el monestir va quedar vinculat a l’Arquebisbat de Santiago a conseqüència d’una donació efectuada per Fernando II l’any 1169. A finals del segle XV, l’establiment es trobava en decadència, com ho testimonia una visita de 1494, que en constatà la situació caòtica. No obstant això, la situació es va revertir: l’any 1547 s’integrà a la Congregació de Valladolid i, el 1548, s’hi fundà un prestigiós col·legi de teologia. Va continuar com a comunitat benedictina fins al 1835, quan la desamortització va forçar-ne la clausura.
A partir del 1890, el monestir passà a ser ocupat per la comunitat mercedària, que encara avui hi és present. No es conserven restes de les construccions de la primera època; el monestir actual correspon a l’edificació erigida entre els segles XVII i XVIII. Després de l’exclaustració, restà abandonat fins que, a finals del segle XIX, fou recuperat pels mercedaris.
- CERVIÑO LAGO, Josefina (1998). Dos monasterios pontevedreses: Poio y Armenteira. O Camiño Portugués. Universidade da Coruña
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal
- YEPES, Antonio de (reed. 1960). Crónica General de la Orden de San Benito. Vol. II. Madrid: Atlas
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernesto. (2003). Abadologio del monasterio de San Juan Bautista de Poyo (S: XII-XIX). Compostellanum, núm. 48