San Salvador de Lérez és un monestir d’origen antic. Es té constància que l'any 916 l’abat Guntado va rebre privilegis i exempcions d’Ordoni II, segons un document que podria ser apòcrif. L'any 1169, Ferran II el va cedir a la mitra de Santiago. Al llarg dels segles, fins al XIII, es documenten diverses donacions i privilegis concedits per diferents monarques a favor del monestir.
En una visita de finals del segle XV, consta que l’establiment comptava amb cinc monjos i un abat, el qual va ser destituït a causa de la conducta poc apropiada de la comunitat. Aquesta destitució va donar lloc a un litigi que no es va resoldre fins al 1540, quan l’abat va renunciar al càrrec a canvi d’una renda vitalícia. L’any 1570, el monestir es va integrar a la Congregació de Valladolid i va ser convertit en col·legi benedictí. Amb la desamortització, el monestir fou suprimit i exclaustrat el 1835. Un exmonjo es va fer càrrec de l’església, en qualitat de parròquia. Les estructures monàstiques i l’església van ser reconstruïdes completament a partir del segle XVI, si bé es conserven algunes inscripcions fragmentàries de la seva primera època.
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2012). Enciclopedia del románico en Galicia. Pontevedra. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal
El monestir pertany al municipi de Pontevedra i està situat al nord de la ciutat, a la riba dreta del riu Lérez