Es tracta
d’un petit i antic monestir originalment mixt. La seva
fundació podria situar-se en el segle IX o X. L’any 972
hom troba una donació al seu favor, fet que es repeteix
en els anys 1111 i 1192. Després, als segles XIII o XIV,
va perdre la condició de monestir doble i la seva
comunitat va quedar integrada només per monges. Al segle
XIV es va fundar al costat de l’església monacal una
capella funerària patrocinada per Diego Gómez de Deza. A
finals del segle XV la casa es trobava en decadència i
sense comunitat, el títol d’abadessa el tenia Isabel de
Ulloa, que també ho era de San
Pedro de Vilanova, el 1499 les dues cases foren
annexionades a San Paio de Antealtares. |
|