Monestir de San Lourenzo de Carboeiro

Al segle XV, el monestir va entrar en una fase de decadència. L’any 1499, el papa Alexandre VI va incorporar Carboeiro al monestir de San Martiño Pinario (Santiago) en qualitat de priorat, encarregat principalment de gestionar les possessions d’aques territori. Ja al segle XIX, durant la Guerra del Francès, el monestir fou ocupat i saquejat per les tropes, i posteriorment va patir els efectes de la desamortització, que en comportà la clausura definitiva. L’any 1840, els béns van passar a mans particulars, excepte l’església, que restà sota la tutela del bisbat. A finals del segle XIX i inicis del XX, el conjunt va caure en ruïnes.

L’església presenta una capçalera notable, mentre que les naus són de dimensions reduïdes. Es tracta d’un edifici de tres naus, amb la central més ampla, i un transsepte de grans dimensions. En aquest creuer s’obren el presbiteri, envoltat d’un deambulatori, que es relaciona amb la nau central i les naus laterals. L’absis central conté tres capelles radials i tot el conjunt absidal s’alça sobre una cripta que permet anivellar les irregularitats del terreny. A més, el transsepte compta amb dues petites absidioles. Les restes de les diverses dependències monàstiques, actualment en ruïnes o molt desfigurades, se situen al costat nord.