|
|
|
|
La primera
noticia del monestir de San Bartolomeu és un privilegi
que li va atorgar el bisbe Viliulfo de Tui l’any 965. El
1024 Alfons V de Lleó el va sotmetre a la seu de
Santiago. El 1071 la infanta Urraca va restaurar la seu
de Tui i la va dotar econòmicament; en aquell moment el
nou bisbat es va establir en aquesta església, fins i
tot en aquest lloc s’hi va celebrar un concili l’any
1118. Al menys des del 1102 en aquesta església s’hauria
establert una comunitat benedictina, tot i que es
desconeix en detall, molt possiblement en la mateixa
casa conviurien els benedictins i la
canònica catedralícia de Tui.
Un cop perduda la dignitat episcopal a causa del
trasllat de la seu a la nova catedral situada a la part
alta, el lloc va tenir una existència molt discreta. El
papa Eugeni IV va suprimir el monestir el 1435 i
l’església va esdevenir propietat de la seu de Tui amb
caràcter de parròquia. |
|
|
San Bartolomeu de Rebordáns
Imatge de FreeCat, Flickr |
San Bartolomeu de Rebordáns |
|
Bibliografia:
- FREIRE CAMANIEL, José, El monacato gallego en la Edad Media. A Coruña:
Fund. Pedro Barrié de la Maza, 1998
- CENDÓN FERNÁNDEZ, Marta. La catedral de Tuy en época medieval.
Pontevedra: Fund. Cultural Rutas del Románico, 2000
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier. Mosteiros de Galicia na Idade
Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense, 2008 |
|
|
|
Situació:
Apartat del centre de la ciutat actual, a la
plana |
|
|
