|
|
Hom ha
suposat que la seu de Tui és molt antiga i fins i tot
s’ha donat el nom del seu primer bisbe: sant Epitacio,
relacionat amb l’apòstol sant Jaume el Major. Més enllà
d'això, hom té
constància d’un bisbe de Tui que va assistir al I
Concili de Braga, l’any 572. A partir d’aquí els bisbes
de Tui figuren d’una manera habitual en altres concilis
del segle VII. Amb la invasió musulmana la seu episcopal
va abandonar la ciutat per refugiar-se a Iria. El bisbat
de Tui no seria restaurat fins el 915 per Ordoni II de
Lleó, però va tenir en els anys següents una existència
força accidentada a causa de les diverses invasions i
ocupacions del territori, la restauració definitiva va
arribar el 1071 quan la infanta Urraca (filla de Ferran
I de Lleó) li va fer una donació i la va posar sota
l’advocació de la Mare de Déu. Tot i que hom desconeix
amb certesa la situació de la catedral en èpoques
anteriors, en aquell moment la seu episcopal estava
situada a San Bartolomeu de Rebordáns, a la plana. |
|
Portada (segle XIII) |
Timpà de la portada
principal |
|
La
canònica catedralícia de Tui fou organitzada pel bisbe
Pelayo (1130-1156) i comptava amb una comunitat de
canonges, alguns d’ells procedents de Coimbra. Aquella
canònica seguia la Regla de Sant Agustí. Mentrestant i
gràcies a l’important suport de la reialesa es començà a
bastir la nova església de Santa Maria (cap el 1120),
obra que s’ha dit que es va aixecar al costat de San
Bartolomeu mentre que hi ha qui la situa ja a la part
alta de la ciutat, a la catedral actual. La construcció
de la catedral de Tui es va desenvolupar durant els
segles XII i XIII, l’església es va consagrar el 1225.
La portada caldria situar-la durant la primera meitat
del segle XIII, el claustre entre els segles XII i XV
(en la seva major part durant el segle XIII, tot i les
discrepàncies en la cronologia). Al segle XV, durant el
domini de Tui per part dels Sotomayor es van afegir
altres construccions annexes. |
Portada |
|
|