Canònica de la catedral de Santa María de Tui
Catedral de Tui / Tyde / Eccl. Tudensis
(Tui, Pontevedra)
Es considera que la diòcesi de Tui té un origen força antic; segons una tradició, el seu primer bisbe fou sant Epitaci, vinculat a l’apòstol Jaume el Major. Més enllà d’aquesta tradició, hi ha constància documental de l’existència del bisbe Anila, que va participar en el I Concili de Braga l’any 572. A partir d’aleshores, els bisbes de Tui figuren habitualment en altres concilis del segle VII.
Amb la invasió musulmana, la seu episcopal va abandonar la ciutat i es va refugiar a Iria. El bisbat de Tui fou restaurat per Ordoni II de Lleó l’any 915, però en els anys següents va viure una existència força accidentada a causa de diverses invasions i ocupacions del territori. La restauració definitiva va tenir lloc el 1071, quan la infanta Urraca († 1101), filla de Ferran I de Lleó, va fer una donació a la catedral i la va posar sota l’advocació de la Mare de Déu. Encara que es desconeix amb certesa la ubicació de la catedral en èpoques anteriors, en aquell moment la seu episcopal es trobava al monestir de San Bartolomeu de Rebordáns, situat a la plana.
La canònica catedralícia de Tui va ser organitzada pel bisbe Pelayo (1130-1156) i estava formada per una comunitat de canonges seguidors de la regla de Sant Agustí, alguns dels quals procedien de Santa Cruz de Coïmbra. Mentrestant, i gràcies al notable suport de la monarquia, cap al 1120 es va iniciar la construcció de la nova església de Santa María. Segons algunes fonts, aquesta església es va edificar al costat de San Bartolomeu, mentre que altres fonts ja la situen a la part alta de la ciutat, on es troba l’actual catedral.
La construcció de la catedral es va desenvolupar entre els segles XII i XIII, i l’església va ser consagrada el 1225. La portada es pot situar a la primera meitat del segle XIII. El claustre, construït entre els segles XII i XV, es va desenvolupar majoritàriament durant el segle XIII, tot i les discrepàncies en la seva datació. Al segle XV, durant el domini de Tui per part dels Sotomayor, es van afegir altres edificacions annexes.
- CENDÓN, Marta (2000). La catedral de Tuy en época medieval. Pontevedra: F. C. Rutas del Románco
- FLOREZ, Enrique (1798). España Sagrada. Vol. XXII. De la Iglesia de Tuy. Madrid: Marín
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2012). Enciclopedia del románico en Galicia. Pontevedra. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real