San Salvador de Camanzo fou fundat durant el primer quart del segle X per Gonzalo Betote i la seva esposa, Teresa Eriz, comtes de Deza. En el moment de la fundació, els comtes ja havien iniciat la construcció del monestir de San Lourenzo de Carboeiro, també promogut per ells.
L’any 1115, la reina Urraca I de Lleó (1081-1126) el cedí a l’Església de Santiago de Compostel·la, quedant així sota la direcció d’aquella arxidiòcesi. Es tractava d’un monestir modest, amb una comunitat molt reduïda. Posteriorment, la casa patí la intervenció dels comendataris, que es beneficiaven de les rendes i els ingressos. L’any 1515, ja convertit en un monestir femení, fou annexat a San Paio de Antealtares (Santiago de Compostel·la), que el mantingué com a priorat.
De l’antic monestir es conserva l’església romànica, tot i que ha experimentat nombroses modificacions. És un edifici de tres naus amb els seus respectius absis, i conserva tres portals, entre els quals destaca el portal meridional, encara que molt alterat. El claustre s’ha perdut, però es manté la façana de la sala capitular.
Portal de ponent
Portal de ponent
Portal de ponent
Portal de ponent
Portal meridional
Fotografia de José Antonio Gil Martínez, a Wikimedia
Portal nord
Fotografia de José Antonio Gil Martínez, a Wikimedia
Antic claustre amb la sala capitular i portal nord
Fotografia de José Antonio Gil Martínez, a Wikimedia
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2012). Enciclopedia del románico en Galicia. Pontevedra. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal
El monestir es troba a la parròquia de Camanzo, al municipi de Vila de Cruces (Pontevedra), relativament a prop de Santiago, al sud-est de la ciutat