L’abadia de Senanca fou fundada el 1148, el primer document que en fa referència data del 1150, es tracta de la donació de la vall de Senanca als primers monjos per part del senyor de Gordes que pretenia convertir el nou monestir en lloc de sepultura i record per la seva família. Durant la segona meitat d’aquell segle l’abadia es va beneficiar d'altres donacions al seu favor que afegides a les adquisicions directes, van portar una època de prosperitat que va permetre la construcció d’un primer monestir. La filiació d’aquesta casa cistercenca cal cercar-la a l’abadia de Bonnevaux (Isèra), ara totalment desapareguda. Durant el segle XII es van aixecar l’església, la sala capitular i el claustre, completat ja en el segle següent.

Senanca al fons de la vall

Durant el segle XIII es van acabar les obres de les dependències principals i el monestir va anar creixent en riquesa i influència, mantenia diverses granges d’explotació agrícola que asseguraven la seva subsistència. Aquesta situació de bonança es va allargar durant el segle XIV, època en que la casa va gaudir de les bones relacions amb el papat d’Avinyó que en aquella època intervenia directament en la designació d’abats. La decadència va arribar amb el segle XV, la situació del país i la mala gestió la van deixar en perill de ruïna, situació que es volgué resoldre amb la seva unió a l’abadia de Mazan (Ardecha) el 1457. A finals d’aquell segle la situació havia millorat i fins i tot el 1496 hom va fundar un col·legi a Avinyó per a la formació dels monjos.

L'església de l'abadia de Senanca