El 1509 fou nomenat el primer abat comendatari de
Senanca i la vida monàstica va seguir en aquesta vall amb més o menys
intensitat. El 1544 va ser víctima de les guerres de Religió, amb el
resultat d’un saqueig i incendi que va afectar parcialment el monestir. Entre els segles XVII i XVIII es va aixecar un nou palau
abacial, però la Revolució va interrompre la seva existència, el 1791 es
va posar a la venda i va passar a mans particulars, que per fortuna van
respectar el gruix de les construccions monàstiques. El 1854 hi va
tornar una comunitat cistercenca que va arribar a fundar la congregació
de Senanca, amb diverses abadies que hi depenien i que va portar a terme
noves construccions que s’afegirien a l’ampliació del segle XVIII. Noves
dificultats es van produir a finals del segle XIX i el 1904 els monjos
foren expulsats i el lloc venut. El 1921 va arribar la protecció oficial
com a monument històric. El 1926 fou ocupat per una nova comunitat
cistercenca, convertint Senanca en un priorat de Lerins, des del 1998 hi
ha una nova comunitat, també procedent de Lerins. |

Senanca |

Creuer de l'església |