Priorat de Santa Maria del Tallat
Santuari del Tallat / Talad / Tayllad
(Vallbona de les Monges, Urgell)
Tot i que s’ha considerat que l’origen d’aquest santuari està relacionat amb Ramon de Vallbona, personatge que va protagonitzar la creació d’algunes comunitats eremítiques,
entre les quals la de Vallbona, la primera notícia certa de l’existència d’una església en aquest indret no es troba fins el 1354, quan diversos veïns es comprometen a participar en la seva construcció.
Abans de bastir l’església, dedicada a la Mare de Déu, només hi ha constància de l’existència d’una antiga torre de defensa o fortalesa, documentada des del 1081 i que hauria quedat abandonada a mitjan del segle XII.
El lloc es va anar desenvolupant com a santuari marià on es venerava la imatge de la Mare de Déu, trobada miraculosament. El monestir de Poblet havia intervingut en els afers del santuari però no fou fins el 1509 que el Tallat fou donat a aquell monestir, on hi va instaurar un priorat que s’havia d’encarregar de la gestió i administració del lloc. Poblet hi va mantenir una comunitat reduïda fins el 1822, quan aquesta va deixar el Tallat, traslladant la imatge a la parròquia de Rocallaura a més de la dispersió dels béns mobles. Després de la desamortització va caure en ruïna perdent la galeria gòtica i altres elements arquitectònics que en formaven part, el gruix dels quals es va traslladar al castell de Santa Florentina de Canet de Mar, tot i que hi ha altres elements en altres indrets, com ara al Palau Maricel de Sitges. S’ha restaurat en els darrers anys.
Interior de l'església restaurada
Fotografia de Francesc Brunet
Publicada a Los religiosos en Cataluña durante...
Fotografia de Rossend Flaquer
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Fotografia de Família Cuyàs
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Col·lecció particular
El castell de Santa Florentina és una domus d'origen medieval, que es va modificar i ampliar en diverses ocasions.
A cavall dels segles XIX i XX l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner hi va afegir un cos nou al voltant d'un pati, on va aprofitar les restes arquitectòniques procedents del Tallat,
especialment la galeria d'arcs del claustre.
El pati interior
Galeria del Tallat
- ALTISENT, Agustí (1974). Història de Poblet. Abadia de Poblet
- AMADES, Joan (1989). Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Barcelona: Ed. Selecta
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: Francisco J. Altés
- BERGADÀ, Ramon (1906). Memoria histórica-descriptiva de la imagen y santuario de Nuestra Señora del Tallat. Lleida: Imprenta Mariana
- CATALÀ I ROCA, Pere (1979). Rocallaura. Els castells catalans. Vol. VI/2. Barcelona: Rafael Dalmau
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d’esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- PUIGFERRAT OLIVA, Carles (1997). Castell del Tallat. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SANS I TRAVÉ, Josep Maria (1986). Història del Tallat. Lleida: Virgili & Pagès
- SANS I TRAVÉ, Josep Maria (2014). El traspàs per part del senyor de Solivella de l'administració del Tallat al monestir de Poblet: Primer inventari del complex (23 de maig de 1509). Aplec de Treballs, 32. Montblanc
- SANS I TRAVÉ, Josep Maria (2019). La casa del Tallat, un santuari afavorit per Ferran II el Catòlic. Cultura i Paisatge, 12
Des de Tàrrega, prendre la carretera en direcció Montblanc. Desviar-se cap Vallbona, i poc després cap el Tallat. Indicat