Priorat de Santa Maria del Tallat

Santuari del Tallat / Talad / Tayllad

(Vallbona de les Monges, Urgell)

Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat

Tot i que s’ha considerat que l’origen d’aquest santuari està relacionat amb Ramon de Vallbona, personatge que va protagonitzar la creació d’algunes comunitats eremítiques, entre les quals la de Vallbona, la primera notícia certa de l’existència d’una església en aquest indret no es troba fins el 1354, quan diversos veïns es comprometen a participar en la seva construcció. Abans de bastir l’església, dedicada a la Mare de Déu, només hi ha constància de l’existència d’una antiga torre de defensa o fortalesa, documentada des del 1081 i que hauria quedat abandonada a mitjan del segle XII.

Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat

El lloc es va anar desenvolupant com a santuari marià on es venerava la imatge de la Mare de Déu, trobada miraculosament. El monestir de Poblet havia intervingut en els afers del santuari però no fou fins el 1509 que el Tallat fou donat a aquell monestir, on hi va instaurar un priorat que s’havia d’encarregar de la gestió i administració del lloc. Poblet hi va mantenir una comunitat reduïda fins el 1822, quan aquesta va deixar el Tallat, traslladant la imatge a la parròquia de Rocallaura a més de la dispersió dels béns mobles. Després de la desamortització va caure en ruïna perdent la galeria gòtica i altres elements arquitectònics que en formaven part, el gruix dels quals es va traslladar al castell de Santa Florentina de Canet de Mar, tot i que hi ha altres elements en altres indrets, com ara al Palau Maricel de Sitges. S’ha restaurat en els darrers anys.

Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat
Interior de l'església restaurada
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat (1901)
Fotografia de Francesc Brunet
Publicada a Los religiosos en Cataluña durante...
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat (1929)
Fotografia de Rossend Flaquer
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Santa Maria del Tallat
Santa Maria del Tallat (s/d)
Fotografia de Família Cuyàs
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Santa Maria del Tallat
Goigs de la Mare de Déu del Tallat
Col·lecció particular

Elements arquitectònics del Tallat al castell de Santa Florentina de Canet de Mar

El castell de Santa Florentina és una domus d'origen medieval, que es va modificar i ampliar en diverses ocasions. A cavall dels segles XIX i XX l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner hi va afegir un cos nou al voltant d'un pati, on va aprofitar les restes arquitectòniques procedents del Tallat, especialment la galeria d'arcs del claustre.

Santa Florentina
Castell de Santa Florentina
Santa Florentina
Castell de Santa Florentina
El pati interior
Santa Florentina
Castell de Santa Florentina
Santa Florentina
Castell de Santa Florentina
Galeria del Tallat
Capitells de la galeria procedent del Tallat

Bibliografia:
  • ALTISENT, Agustí (1974). Història de Poblet. Abadia de Poblet
  • AMADES, Joan (1989). Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Barcelona: Ed. Selecta
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: Francisco J. Altés
  • CATALÀ I ROCA, Pere (1979). Rocallaura. Els castells catalans. Vol. VI/2. Barcelona: Rafael Dalmau
  • GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d’esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
  • PUIGFERRAT OLIVA, Carles (1997). Castell del Tallat. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • SANS I TRAVÉ, Josep Maria (1986). Història del Tallat. Lleida: Virgili & Pagès
  • SANS I TRAVÉ, Josep Maria (2014). El traspàs per part del senyor de Solivella de l'administració del Tallat al monestir de Poblet: Primer inventari del complex (23 de maig de 1509). Aplec de Treballs, 32. Montblanc
  • SANS I TRAVÉ, Josep Maria (2019). La casa del Tallat, un santuari afavorit per Ferran II el Catòlic. Cultura i Paisatge, 12

Situació:
Vista aèria

Des de Tàrrega, prendre la carretera en direcció Montblanc. Desviar-se cap Vallbona, i poc després cap el Tallat. Indicat