El santuari actual
Una tradició ens explica que la Mare de Déu de la Bovera fou trobada de manera miraculosa per un pastor en la soca d’una alzina. Cada cop que pretenien portar-la al poble de Guimerà,
la imatge de la Mare de Déu retornava a la alzina el que s’interpretava com la voluntat inequívoca d’aixecar un santuari en aquell lloc, dalt un turó a ponent del poble.
Més enllà de la llegenda, hom sap que el 1190 Pere de Tàrrega va fundar el monestir cistercenc de Santa Maria de la Bovera en una església preexistent, que va posar sota la direcció de la seva filla Elisenda, primera abadessa del lloc. No hi ha constància de la intervenció del monestir de Vallbona (Urgell) en la fundació tot i que s’ha suposat alguna mena de protecció d’aquella casa. D’altra banda, Eufemià Fort esmenta la possibilitat que l’arribada de les cistercenques estigués precedit d'un assentament de tipus eremític.
La seva vida en aquest indret fou força curta, el 1237 sota l’abadiat d’Agnès de Guimerà la comunitat fou autoritzada a deixar aquest lloc degut a les precàries condicions que reunia. Una part de la comunitat es va dirigir a Santa Maria de Valldaura (Berguedà) mentre que l’altra es va quedar ben a prop, a la vall del riu Corb, on es va aixecar el nou monestir de Santa Maria de Vallsanta, el trasllat definitiu a aquest lloc es realitzà el 1246, un cop s'acabaren les obres del nou establiment. La Bovera va quedar com a santuari marià i s'hi van fer diferents obres de reforma que van alterar l'edifici primitiu, pràcticament desaparegut amb la construcció de l’església actual entre el 1726-30 i del que només en resta una galeria d'arcs de mig punt. Al Museu Episcopal de Vic es conserva un retaule dedicat a la Mare de Déu contractat el 1481, en un dels seus compartiments es representa el miracle de l’alzina.
Restes de la galeria del claustre a l'interior del santuari actual
Ara a Guimerà
Col·lecció particular
Francesc Solives, 1481
Museu Episcopal de Vic
Dormició de la Mare de Déu
Museu Episcopal de Vic
- AMADES, Joan (1989). Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Barcelona: Ed. Selecta
- CAPDEVILA, Sanç (Reed. 1982). El santuari de la Bovera. 1929. Patronat de la Mare de Déu de la Bovera
- DUCH, Joan (1997). Santa Maria de la Bovera. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FORT I COGUL, Eufemià (1965). L’eremitisme a la Catalunya Nova. Studia Monastica. Vol. 7-1. Abadia de Montserrat
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d’esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- GONZALVO BOU, Gener (2016). Notes històriques d’una comunitat cistercenca. Guimerà Vallsanta. Institut d’Estudis Ilerdencs. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- LLOBET PORTELLA, Josep Maria (2003). El santuari de Santa Maria de la Bovera, al terme de Guimerà, l'any 1773. Urtx: revista cultural de l’Urgell, núm. 16
- PIQUER I JOVER, Josep Joan (1983). Nova informació sobre Vallsanta. Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- PUIG I TÀRRECH, Armand (1989). Les obres de restauració de la Bovera i les restes del monestir cistercenc primitiu. Els monestirs Cistercencs de la Vall del Corb.
- SANTAMARIA ROVIRA, Joan (1935). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Solsona: Figueras
- VILA CARABASA, Josep Maria i altres (2015). El monestir de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà) i la seva necròpolis medieval: arqueologia, història i antropologia. Urtx: revista cultural de l’Urgell. Núm. 29
De la carretera de Tàrrega a Guimerà, cal agafar el desviament a l'esquerra que hi porta. Al cim d'un turó