Restes de l'església dels dominics de Ciutadilla
Els Guimerà eren els senyors de de Ciutadilla i ocupants del castell, el 1380 Gispert de Guimerà (mort el 1409) va comprar a Pere del Cerimoniós les jurisdiccions civil i criminal del lloc. El castell de Ciutadilla era d’origen antic, amb la mort de Gispert van sorgir diversos litigis entre els descendents que es van allargar fins el 1490. Finalment el 1535 el senyoriu va passar un altre Gispert de Guimerà que va transformar el castell medieval en un palau renaixentista gràcies a la bona situació social i econòmica que gaudia.
Aquelles circumstàncies favorables li van permetre també la fundació prop del castell d’un convent de dominics. El 1581 Gispert de Guimerà va atorgar testament, document que explica que el convent estava en aquell moment en construcció i que hi volia ser enterrat, a més també el va dotar econòmicament amb béns i rendes per permetre el seu desenvolupament, la casa es va dedicar a la Mare de Déu del Roser. El fundador va morir el 1582 quan l’obra encara no s’havia acabat, aquell mateix any els dominics donaven el vistiplau al nou establiment i el 1586 hi arribaven el primers frares predicadors que es van encarregar d’anar acabant la construcció, en aquest sentit el 1642 el claustre encara estava en obres.
A causa de la seva situació en una població de reduïdes dimensions, el convent de Ciutadilla va tenir un desenvolupament molt limitat. Durant la guerra del Francès va patir els seus efectes, el 1811 fou executat el prior, Bonaventura Gran. El 1833 la comunitat estava formada per només dos membres. Fou suprimit el 1835 amb la desamortització, el seu prior va romandre a la parròquia de Ciutadilla. Posteriorment la casa va passar a mans de l’Ajuntament que hi va establir una petita escola. A finals del segle XIX l’església ja havia perdut bona part de la teulada, el 1949 les dependències conventuals s’havien anat deteriorant però encara conservava bona part de les seves estructures. El 1956 es va enderrocar el que quedava. El lloc ha estat excavat en els darrers anys el que permet apreciar la planta de l’església. El MNAC de Barcelona conserva el sepulcre del fundador, Gispert de Guimerà, la portada de l’església es va traslladar al Roser de Reus.
Façana del l'església (1896)
Fotografia de F. Brunet
Publicada a Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX
Sepulcre de Gispert de Guimerà
Abans del seu trasllat al MNAC
Postal antiga, col·lecció particular
Fotografia de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
Trona, ara perduda
Postal antiga, col·lecció particular
Sepulcre de Gispert de Guimerà
Ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya
Fotografia: MNAC
(Boletín Oficial de la Provincia de Lérida, 6 d'octubre de 1840)
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: Francisco J. Altés
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Tomo I, III. Barcelona: Francisco J. Altés
- DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: S. Cormellas
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d’esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- GARCÍA BIOSCA, Joan Eusebi (2002). Ciutadilla. De castell a palau. A Urtx: revista cultural de l'Urgell. Núm. 15
- RAIS, Mariano; NAVARRO, Luis (1819). Historia de la provincia de Aragón. Orden de Predicadores desde el 1808-1818. Zaragoza: F. Magallón
- VIME BACARDÍ, Maria Montserrat (2013). Ciutadilla. El castell, el convent, la parròquia i el poble. Lleida: Pagès Ed.
- YEGUAS GASSÓ, Joan (2009). Obres del MNAC procedents de Poblet, Escaladei i Ciutadilla. A Urtx: revista cultural de l'Urgell. Núm. 23
Estava situat a l'entrada de la població, a ponent d'aquesta. Es conserven els fonaments