Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig
Priorat de Sant Bartomeu / Convent de Bellpuig / Pulcripodii
(Bellpuig, Urgell)
En aquest lloc extramurs de Bellpuig, el 1326 ja existia una capella dedicada a Sant Bartomeu que més endavant es convertiria en priorat del monestir premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella (Pla d’Urgell). A començament del segle XVI el priorat devia estar en decadència i amb la intervenció de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, virrei de Sicília (1507-1509) i de Nàpols (1509-1522) es va promoure la fundació d’una nova casa conventual i l’arribada d’una comunitat de framenors. El promotor va aconseguir del papa Juli II la corresponent butlla fundacional l’any 1507.
Els premonstratesos ja no ocupaven el priorat quan es va formalitzar la fundació franciscana, el que sí que es va mantenir en aquell lloc fou la confraria de Sant Bartomeu que mantingué força vitalitat. Els franciscans s’haurien establert en aquest indret aprofitant l’església primitiva i aixecant un claustre al seu costat. Malgrat la voluntat del fundador d’aixecar un gran convent, aquesta obra no va rebre l’impuls definitiu fins el 1529-35, després de la seva mort, ocorreguda a Nàpols el 1522. Un cop acabat el gruix principal de l’obra es va començar la seva ampliació. Durant els segles XVII i XVIII el monestir va passar per una època de prosperitat i es va lliurar dels efectes de la Guerra dels Segadors. El 1668 es va celebrar un Capítol General de l'orde entre els seus murs.
La decadència va arribar amb el segle XIX, la Guerra del Francès va deixar el lloc saquejat i el sepulcre del fundador mutilat. Després de la restauració monàstica, altre cop foren expulsats els frares, entre els anys 1820 i 1823. El 1835 la comunitat fou exclaustrada definitivament. El convent fou subhastat i va passar a mans de particulars. El 1841 es va traslladar el sepulcre de Ramon Folc de Cardona a l’església parroquial, on encara es conserva. L’església va caure en ruïna i la resta de dependències van patir un intent de venda i trasllat. Durant el segle XX es va refer l’església (1903-06), després el lloc va patir encara els efectes de la Guerra Civil i més tard es va restaurar de nou.
- BACH I RIU, Antoni (1990). Història del monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig i el seu mausoleu. Arxiu Diocesà de Solsona
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1916). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol. III. Barcelona: F. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- CARBONELL, Marià (1994). Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Barcelona: Ed. Curial
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d’esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- LACORTE, Ricardo (1949). El “Convento” de Bellpuig. Barcelona: Vilamala
- PIFERRER, Pau (1938). Recuerdos y bellezas de España. Principado de Cataluña. Barcelona: Verdaguer
- SANAHUJA, Fra Pere (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona. Ed. Seráfica
- YEGUAS I GASSÓ, Joan (2003). Llibre Ver del Convent de Bellpuig. Tàrrega: Arxiu Històric Comarcal
- YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004). Obres al convent de Bellpuig (1507-1535). Urtx: revista cultural de l'Urgell. Núm. 17
- YEGUAS I GASSÓ, Joan (2009). El mausoleu de Bellpuig. Història i art del renaixement entre Nàpols i Catalunya. Bellpuig: Saladrigues