Abadia de Saint-Savin-en-Lavedan
Abbaye de Saint-Savin-en-Lavedan / Levitanensis
(Saint-Savin, Alts Pirineus)
Tradicionalment, hom considera que aquesta abadia hauria estat fundada cap al segle IV o V i que amb la invasió dels àrabs (732) va quedar destruïda. Carlemany l'hauria reedificat anys després, però aquest segon establiment monàstic també va quedar arruïnat per una nova invasió, cap al 843.
L’any 945, el comte Ramon I de Bigorra va tornar a fundar i dotar l’abadia, els monjos que l’ocuparen seguien la regla benedictina, i s’encarregaren de custodiar les relíquies de sant Sabí, a qui es va dedicar el monestir. Aquest personatge hauria viscut en el segle V, nascut a Barcelona, es va traslladar a l’abadia de Saint-Martin de Ligugé (Viena, Poitou-Charentes) com a monjo, més endavant es va traslladar als Pirineus, a la comarca de Lavedan, on va viure com eremita en un lloc molt proper a l’actual població. Aquesta abadia va passar a dependre de Sant Víctor de Marsella al segle XI, època de la seva màxima prosperitat, en la que es va reedificar l’església. Al segle XVI va passar a tenir abats comendataris i al segle següent es va intentar la seva reforma amb la congregació de Saint-Maur.
Va tenir activitat fins a la Revolució, encara que molt limitada. Un cop clausurat el monestir, l'església va passar a tenir funcions parroquials mentre que les altres dependències es van destinar a hospital militar. Ara és de propietat pública. Resta l'antiga església abacial, un edifici romànic del segle XI, amb una nau i ampli creuer, on s'obren tres absis semicirculars. A l'encreuament del transsepte i la nau es troba una torre campanar del segle XIV, modificada el 1678. Conserva un grandiós portal amb arquivoltes que envolten un timpà centrat pel Crist entre els símbols dels evangelistes. Al seu interior es conserva el cadirat d'un cor del segle XV, un crist gòtic i un orgue amb la data de 1557, entre altres elements. Al nord de l'església es conserven algunes estructures de l'antic claustre. Hi destaca la sala capitular que comunica amb el claustre per una porta entre finestrals geminats, decorats amb capitells amb una iconografia força particular.
Escenes de la vida de sant Sabí,
al presbiteri
Cadirat del cor
Crist gòtic
Sala capitular
Capitell de la sala capitular
Capitell de la sala capitular
Monasticon Gallicanum
Il·lustració de Scenery of Pyrenees (1843)
Bibliothèque nationale de France
Postal antiga, col·lecció particular
- ABBADIE, Joseph (1857). Vie de saint Savin, anachorète du Lavedan. Tarbes: Telmon
- ABBADIE, Joseph (1861). Détails archéologiques et historiques sur l'Église et le Monastère de St.-Savin. Tarbes: Telmon
- BASCLE DE LAGRÈZE, Gustave (1863). Histoire religieuse de la Bigorre. París: Hachette
- BAUDRY, Michel (1975). Saint-Savin en Lavedan. L. Parisienne
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- DURIER, Charles; ed. (1880). Cartulaire de l'abbaye des bénédictins de Saint-Savin en Lavedan (945-1175). París: Champion
- GALINDO, Pascual (1923). Posesiones de San Sabino de Lavedan, en Zaragoza. Revista de archivos, bibliotecas y museos, año XXVII
- LAFOND Paul (1886). Abbaye de Saint-Savin de Lavedan (Hautes-Pyrénées). Bulletin Monumental, vol. 52
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- ROMARY, Dom F. (1923-24). Un saint hispano-aquitain au temps des Wisigoths. Histoire de Saint-Savin de Lavedan, moine de Ligugé, ermite des Pyrénées. Revue des Hautes-Pyrénées, vols. XVIII-XIX
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
La població de Sant-Savin és al sud de Lorda (Lourdes)