Destrucció

La Guerra dels Cent Anys va afectar-lo negativament, però el 1575 va patir l’ocupació dels hugonots durant les Guerres de Religió, l’abadia fou saquejada i incendiada i els seus monjos morts, a més de patir la pèrdua de les relíquies de sant Sever.

Cúpula de l'antic creuer,
al fons l'absis reconstruït

El cor de fusta

Capitells sota l'antiga cúpula

Reconstrucció

Poc després i gràcies a l’empenta del nou abat es va procedir a la seva reconstrucció. El claustre que havia estat destruït, fou substituït per un altre, comprat al convent carmelità de Trie-sur-Baïse. El 1650 va entrar a formar part de la congregació de Saint-Maur. En el segle XVIII es feren importants treballs de reconstrucció. Amb la Revolució es va acabar la vida monàstica a Saint Sever i els edificis foren venuts; més tard una bona part passaria a mans públiques i encara és seu de l’ajuntament. El claustre fou venut el 1890 i traslladat a Tarba (Tarbes).

Sant Sever representat al cor

Sagristia

Els edificis

L’església era originalment una construcció romànica del segle XII, de nau única, amb creuer i tres absis. L’encreuament de la nau i el transsepte era cobert per una cúpula. Més endavant, en la reconstrucció feta després de les destruccions sofertes, l’edifici es va allargar, es va fer un nou creuer i l’antiga cúpula va quedar integrada a la nau. La capçalera es va refer totalment i es va canviar de lloc el portal romànic.

Espai del claustre

Pavelló d'entrada a l'abadia

Aquest portal té dues columnes amb capitells a cada costat, unides amb arquivoltes. A la mateixa façana hi ha un bell finestral de la mateixa època, ara curiosament situat en un contrafort. Els murs de la sagristia és es troben recoberts per mobiliari i decoració de fusta de segle XVII.

El claustre és ara un espai buit, les seves galeries es troben encara a Tarba. Resten les dependències aixecades al segle XVIII, com el pavelló d’entrada, amb una escala monumental a l’interior.

L'abadia del segle XVIII

Escala monumental

Frontó