Monestirs
Monestirs d'Occitània
Abadia de Saint-Sever-de-Rustan
< anterior Inici França Occitània Alts Pirineus

següent >

castellano
contacte

Alts Pirineus

Fundació

Aquest establiment monàstic benedictí es va fundar en el mateix lloc on es conservaven les restes de sant Sever (Severus), un personatge que va viure i evangelitzar aquestes terres al segle IV. Aquesta fundació va tenir lloc en un moment indeterminat, que alguns han arribat a situar en el segle VII.

La primera notícia certa que hom disposa del lloc data de l’any 1022, quan l’abat Arscini de Saint Sever va fundar des d’aquí una nova abadia a Saint Pé de Génerès (ara Saint Pé de Bigorra, a ponent de Lorda, Alts Pirineus). Si l’abadia de Saint Sever tenia prou empenta i entitat per fundar un nou centre, fa pensar que en aquell moment ja estava consolidada i feia anys que tenia activitat.

Saint Sever
Abadia de Saint Sever


Benedictins



Saint-Maur

 

Saint Sever
Portal de l'església

Saint Sever
Capitell de la portada


Dependència de Marsella

El 1087 el comte Cèntul I de Bigorra va sotmetre aquesta abadia a la de Sant Víctor de Marsella (Boques del Roine), fet confirmat pel papa Urbà II més endavant. En els segles següents s’edificaren les dependències del que seria un gran monestir.

Saint Sever
Finestral de la façana


Destrucció

La Guerra dels Cent Anys va afectar-lo negativament, però el 1575 va patir l’ocupació dels hugonots durant les Guerres de Religió, l’abadia fou saquejada i incendiada i els seus monjos morts, a més de patir la pèrdua de les relíquies de sant Sever.

 

Saint Sever
Cúpula de l'antic creuer,
al fons l'absis reconstruït

Saint Sever
El cor de fusta

Saint Sever
Capitells sota l'antiga cúpula


Reconstrucció

Poc després i gràcies a l’empenta del nou abat es va procedir a la seva reconstrucció. El claustre que havia estat destruït, fou substituït per un altre, comprat al convent carmelità de Trie-sur-Baïse. El 1650 va entrar a formar part de la congregació de Saint-Maur. En el segle XVIII es feren importants treballs de reconstrucció. Amb la Revolució es va acabar la vida monàstica a Saint Sever i els edificis foren venuts; més tard una bona part passaria a mans públiques i encara és seu de l’ajuntament. El claustre fou venut el 1890 i traslladat a Tarba (Tarbes).

Saint Sever
Sant Sever representat al cor

Saint Sever
Sagristia


Els edificis

L’església era originalment una construcció romànica del segle XII, de nau única, amb creuer i tres absis. L’encreuament de la nau i el transsepte era cobert per una cúpula. Més endavant, en la reconstrucció feta després de les destruccions sofertes, l’edifici es va allargar, es va fer un nou creuer i l’antiga cúpula va quedar integrada a la nau. La capçalera es va refer totalment i es va canviar de lloc el portal romànic.

Saint Sever
Espai del claustre

Saint Sever
Pavelló d'entrada a l'abadia


Aquest portal té dues columnes amb capitells a cada costat, unides amb arquivoltes. A la mateixa façana hi ha un bell finestral de la mateixa època, ara curiosament situat en un contrafort. Els murs de la sagristia és es troben recoberts per mobiliari i decoració de fusta de segle XVII.

El claustre és ara un espai buit, les seves galeries es troben encara a Tarba. Resten les dependències aixecades al segle XVIII, com el pavelló d’entrada, amb una escala monumental a l’interior.

Saint Sever
L'abadia del segle XVIII

Saint Sever
Escala monumental

Saint Sever
Frontó


Bibliografia
- Abbé Louis Péman. L’abbaye de Saint-Sever-de-Rustan.  Les Éditions Pyrénénnes. Bagnères-de-Bigorre, 1982
 

Situació:

Al nord-est de Tarba

Baldiri B. - Agost de 2009 / Actualitzat març de 2013