Abadia de Saint-Sever-de-Rustan

La primera notícia certa que hom disposa d'aquest lloc data de l'any 1022, quan l'abat Arsius de Saint-Sever va fundar una nova abadia a Saint-Pé de Génerès (ara Saint-Pé de Bigorra, a ponent de Lorda, Alts Pirineus). Si l'abadia de Saint-Sever tenia prou empenta i entitat per fundar un nou centre, fa pensar que en aquell moment ja estava consolidada i feia anys que tenia activitat. El 1087, el comte Cèntul I de Bigorra va sotmetre aquesta abadia a la de Sant Víctor de Marsella (Boques del Roine), fet confirmat pel papa Urbà II més endavant. En els anys següents s'edificaren les dependències del que seria un gran monestir. La guerra dels Cent Anys va afectar-lo negativament, i encara, el 1575, va patir l'ocupació dels hugonots durant les guerres de Religió, l'abadia fou saquejada i incendiada i els seus monjos morts, a més de patir la pèrdua de les relíquies de sant Sever.

L’església era originalment una construcció romànica del segle XII, de nau única, amb creuer i tres absis. L’encreuament de la nau i el transsepte era cobert per una cúpula. Més endavant, en la reconstrucció feta després de les destruccions sofertes, l’edifici es va allargar, es va fer un nou creuer i l’antiga cúpula va quedar integrada a la nau. La capçalera es va refer totalment i es va canviar de lloc el portal romànic. Aquest portal té dues columnes amb capitells a cada costat, unides amb arquivoltes. A la mateixa façana hi ha un bell finestral de la mateixa època, ara curiosament situat en un contrafort. Els murs de la sagristia són recoberts amb mobiliari i decoració de fusta de segle XVII. El claustre és ara un espai buit, les seves galeries es troben encara a Tarba. Resten les dependències aixecades al segle XVIII, com el pavelló d’entrada, amb una escala monumental.