Destrucció
La
Guerra dels Cent Anys va afectar-lo negativament, però el 1575 va
patir l’ocupació dels hugonots durant les Guerres de Religió,
l’abadia fou saquejada i incendiada i els seus monjos morts, a més
de patir la pèrdua de les relíquies de sant Sever.
|

Cúpula de l'antic creuer,
al fons l'absis reconstruït |

El
cor de fusta |

Capitells sota l'antiga cúpula |
|
Reconstrucció
Poc
després i gràcies a l’empenta del nou abat es va procedir a la seva
reconstrucció. El claustre que havia estat destruït, fou substituït
per un altre, comprat al convent carmelità de Trie-sur-Baïse. El
1650 va entrar a formar part de la congregació de Saint-Maur. En el
segle XVIII es feren importants treballs de reconstrucció. Amb la
Revolució es va acabar la vida monàstica a Saint Sever i els
edificis foren venuts; més tard una bona part passaria a mans
públiques i encara és seu de l’ajuntament. El claustre fou venut el
1890 i traslladat a Tarba (Tarbes). |

Sant Sever representat al cor |

Sagristia |
|
Els
edificis
L’església era originalment una construcció romànica del segle XII,
de nau única, amb creuer i tres absis. L’encreuament de la nau i el
transsepte era cobert per una cúpula. Més endavant, en la
reconstrucció feta després de les destruccions sofertes, l’edifici
es va allargar, es va fer un nou creuer i l’antiga cúpula va quedar
integrada a la nau. La capçalera es va refer totalment i es va
canviar de lloc el portal romànic. |

Espai del claustre |

Pavelló d'entrada a l'abadia |
|
Aquest portal té dues columnes amb capitells a cada costat, unides
amb arquivoltes. A la mateixa façana hi ha un bell finestral de la
mateixa època, ara curiosament situat en un contrafort. Els murs de
la sagristia és es troben recoberts per mobiliari i decoració de
fusta de segle XVII.
El claustre és ara un espai buit, les seves galeries es troben
encara a Tarba. Resten les dependències aixecades al segle XVIII,
com el pavelló d’entrada, amb una escala monumental a l’interior. |

L'abadia del segle XVIII |

Escala monumental |

Frontó |
|