Priorat de Saint-Pierre de Sarrancolin

Benedictins

Aquesta casa monàstica hauria estat fundada, o recuperada, al segle X gràcies al suport del comte Arnau d'Aura. Cap al 940, Guillem Oriol va donar Sarrancolin a l'abadia de Simorre (Gèrs). Més endavant, el priorat va obtenir les restes de sant Ebons (Ebonci), un bisbe poc conegut que s'ha identificat amb Ponç de Roda. La presència d'aquestes relíquies va donar un fort impuls a la casa, a banda d'associar la seva advocació amb l'anterior, de Saint-Pierre. El 1570, durant les guerres de Religió, el priorat fou víctima d'un incendi, que va obligar la comunitat a refugiar-se a Cimòrra mentre es restauraven les dependències. Es conserva l'església medieval (s. XI-XII), bé que modificada, i també l'arqueta i reliquiari de sant Ebons, del segle XIII.