Abadia de la Trinité de Fécamp

Monestirs

Monestirs de
Normandia

Abadia de la Trinité de Fécamp

< anterior

Inici

França

Normandia

Sena Marítim

següent >

castellano

Sena Marítim

L’abadia de Fécamp és un dels tres monestirs benedictins femenins fundats en el decurs del segle VII en aquesta regió: aquest fou el primer, fundat el 658, després vindrien els de Pavilly (662) i Montivilliers (684). Més enllà de la tradició que explica l’establiment de la comunitat monàstica després d’un episodi miraculós, la seva fundació fou obra de Wanengus (Waneng) personatge de família noble i militar de professió. Aquest va relacionar-se amb sant Audoè (Ouen) i també va col·laborar amb sant Vandregisil (Wandrille) en la fundació de l’abadia de Fontenelle (649). Amb la col·laboració d’Audoè i de Vandregisil, va fundar aquest monestir femení, al front del qual hi va posar Hildemarque, la seva primera abadessa. Va donar suport a sant Leodegari d’Autun, que no obstant va morir decapitat cap el 678, després es va retirar com a servent a la mateixa abadia de Fécamp on va morir l’any 686 i on fou enterrat.

Abadia de Fécamp
Façana de l'església (s. XVIII)

Benedictines
Benedictins

Canonges

Saint-Maur

Abadia de Fécamp
Transsepte sud

Abadia de Fécamp
Dibuix de Constant Bourgeois (1821)
Bibliothèque nationale de France

Com d’altres monestirs del territori del baix Sena, aquesta casa fou destruïda per les invasions normandes (841) i va quedar molt de temps abandonada. A la segona meitat del segle X es va bastir el palau dels Ducs de Normandia en els terrenys de l’abadia arruïnada. Ricard I (933-996) va restaurar l’església on hi va trobar la relíquia de la Santa Sang, objecte de molta veneració. El 990 fou consagrada la nova església, dedicada a la Trinitat i posada a càrrec d’una comunitat de canonges regulars. El 1001, Ricard II de Normandia va fer venir monjos benedictins de l’abadia de Saint-Bénigne de Dijon que sota la direcció de Guillem de Dijon (o de Volpiano) es va encarregar de la seva restauració, aquell Guillem fou un gran renovador i fundador benedictí, va morir a Fécamp el 1031, on fou enterrat.

Ruïnes del palau dels Ducs de Normandia
Aixecat en el lloc del monestir primitiu

A finals del segle XI es va tornar a construir l’església abacial i fou consagrada el 1106, fou l’època de màxima esplendor de la casa, situació que es va allargar fins les guerres de Religió, que la van afectar. Amb el temps va arribar el règim de comenda i les guerres de Religió (segona meitat del segle XVI), que van deixar el monestir en decadència i amb l’observança dels costums molt relaxada. El 1649 hi va arribar la congregació de Saint-Maur, que s’encarregà del seu redreçament, els maurins van mantenir la casa fins la Revolució, quan la comunitat fou dissolta. El 1791 els béns foren venuts i poc després l’església esdevindria parroquial.

Abadia de Fécamp
Guillem de Volpiano, impulsor de l'abadia masculina

Abadia de Fécamp
Façana sud de l'església

Abadia de Fécamp
Gravat núm. 116 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Fécamp
Capçalera de l'església

Abadia de Fécamp
Interior de l'església

Abadia de Fécamp
Deambulatori

Abadia de Fécamp
Nau lateral

Abadia de Fécamp
Capitells de l'església

Abadia de Fécamp
Orgue procedent de l'abadia de Montivilliers

Abadia de Fécamp
Rellotge (1667)

Abadia de Fécamp
Mausoleu de Guillem de Volpiano (1681)

Abadia de Fécamp
Sepulcre de l'abat Richard d'Argences (1219-1222)

Abadia de Fécamp
Sepulcre dels comtes Ricard I i Ricard II de Normandia

Abadia de Fécamp
Dormició de la Mare de Déu (c1495)

Abadia de Fécamp
Monument del Pas de l'Ange, episodi miraculós
de la consagració de l'església (c1420)

Abadia de Fécamp
Sepulcre de l'abat Thomas de Saint Benoît (1296-1308)

Abadia de Fécamp
Sepulcre de l'abat Guillaume de Putot (1284-1296)

Abadia de Fécamp
Sepulcre de l'abat Robert de Putot (1308 à 1326)

Abadia de Fécamp
Tabernacle de la Santa Sang (c1507)

Abadia de Fécamp
Decoració d'una capella del deambulatori

Abadia de Fécamp
Monestir d'època maurina

Abadia de Fécamp
Claustre

Abadia de Fécamp
Torre del recinte del monestir

Bibliografia:
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1759). Gallia Christiana. Vol. 11 (Fiscannum). París: Typographia Regia
- GOURDON DE GENOUILLAC, H. (1875). Histoire de l'abbaye de Fécamp et de ses abbés. Fécamp: Marinier
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vols. 1 i 2. París: Bloud et Barral
- LEPORT, Alexandre (1879). Notice historique et descriptive de l'église de la Sainte-Trinité de Fécamp. Fécamp: Durand

Situació:

L'abadia de Fécamp (9) es troba a la costa

Baldiri B. - Desembre de 2015