Abadia de Montivilliers

Monestirs

Monestirs de
Normandia

Abadia de Montivilliers

< anterior

Inici

França

Normandia

Sena Marítim

següent >

castellano

Sena Marítim

Es tracta d’un monestir femení fundat cap el 684 per sant Filibert de Tournus, molt després del seu primer període d’estada a la regió del Sena, quan ja havia fundat la gran abadia de Jumièges. Aquesta casa va formar part d’una onada de fundacions femenines en aquesta regió i època, amb Fécamp (658) i Pavilly (662), a més d’aquesta de Montivilliers. L’abadia va patir els efectes de les invasions normandes del segle IX de manera paral·lela a moltes altres cases monàstiques i va desaparèixer. La restauració va arribar el 1025, quan l’abat de Fécamp va obtenir el lloc de Villiers (Montivilliers) on es trobaven les ruïnes de l’antic monestir i hi va establir un priorat, aquesta vegada amb monjos ja que Fécamp en aquell moment ja s’havia convertit en una abadia benedictina masculina.

L'església de l'abadia de Montivilliers

Benedictines

L'església des del claustre

Abadia de Montivilliers
La torre del campanar

L’any 1035 Robert I (1037-1035) va fer-se amb el control de Montivilliers (lliurant a Fécamp l’abadia de Saint-Taurin d’Évreux) i hi va establir una comunitat femenina, que es mantindria en endavant en aquest lloc. En el moment de la seva refundació el monestir va rebre diversos béns, alguns restituïts de l’antiga casa i altres de nous. Va esdevenir una casa especialment poderosa, al voltant de la qual va néixer i es va desenvolupar la vila de Montivilliers el nom del la qual deriva del primitiu Monasterium Villare. A més dels béns materials, el 1035 l’abadia es va veure afavorida pel benefici d’exempció, que també va ajudar al seu desenvolupament. Durant la segona meitat del segle XI i començament del XII es va bastir una gran església romànica.

Planta de l'abadia de Montivilliers
Detall d'un plànol de Lepelletier (Le Havre, 1804)
Bibliothèque nationale de France

Aquella església va patir diverses transformacions, especialment la seva divisió en dues parts amb la finalitat de destinar una d’elles (la capçalera) a la comunitat i la segona (les naus) a la població. A aquesta segona església s’hi va afegir una nau gòtica al segle XV i poc després un portal. Durant la guerra dels Cent Anys i particularment durant la primera meitat del segle XV la vila i el monestir van patir l’ocupació militar, amb el resultat de la fugida de la comunitat durant anys. Després encara, el règim comendatari (des del 1528) i les guerres de Religió van afectar negativament el curs de la història de la casa. A partir del 1790 va començar a patir els efectes de la Revolució i el 1792 les monges es veieren obligades a abandonar el monestir. Les dependències conventuals passaren a mans particulars i l’església, novament unificada va recuperar les funcions de parròquia. El monestir fou restaurat a finals del segle XX.

Abadia de Montivilliers
Portal gòtic

Abadia de Montivilliers
Interior de l'església

Abadia de Montivilliers
Presbiteri, abans església de la comunitat

Abadia de Montivilliers
Transsepte romànic

Abadia de Montivilliers
Nau gòtica

Abadia de Montivilliers
Claustre

Abadia de Montivilliers
Sala capitular

Orgue de Montivilliers
Ara a l'església de l'antiga abadia de Fécamp

Bibliografia:
- COCHET, Abbé (1844). Essai historique et descriptif sur l'abbaye royale de Montivilliers. Mémoires de la Société des Antiquaires de Normandie. Vol. 4
- MUSSET, Lucien (1974). Normandie romane 2. Zodiaque
- MUSSET, Lucien i altres (1985). Montivilliers. Histoire d’une ville et de son abbaye. Montivilliers: AMPAC

Enllaç:
- Abbaye de Montivilliers

Situació:

L'abadia de Montivilliers (8) està situada a la població d'aquest nom, al nord-est de Le Havre

Baldiri B. - Desembre de 2015