Hi ha diverses tradicions que expliquen la vida de sant Tauri, unes situen la seva vida en una data molt reculada, durant el segle I, però habitualment hom considera que va viure entre els segles IV i V. Hauria nascut a Roma i s’hauria traslladat a la Gàl·lia per evangelitzar-la. Considerat bisbe (evangelitzador) d’Évreux, fou perseguit per les seves creences i ja en vida va realitzar molts miracles, la fama de taumaturg es va allargar fins a temps moderns i és venerat en aquesta ciutat. El seu lloc d’enterrament fou dignificat en època del bisbe sant Landulf (segles VI-VII) amb una capella dedicada a sant Martí. Hom diu que en algun moment, abans de les invasions normandes, hi havia una comunitat monàstica que tenia cura del lloc, cosa que no es pot assegurar.

Saint-Taurin d'Évreux

Saint-Taurin d'Évreux

A finals del segle IX, Évreux va patir els atacs dels normands, la capella de Saint-Martin, que conservava el sepulcre de sant Tauri, no va escapar dels saquejos i fou incendiada. Abans, però, les relíquies s’havien traslladat a l’Alvèrnia per la seva preservació, no van tornar fins que la pau s’havia restablert, cap el 914. La fundació de l’abadia es va portar a terme gràcies a Ricard I de Normandia (945-996), un dels primers sobirans d’aquest territori. Aquest va fundar i dotar el monestir a la segona meitat del segle X. Els ducs que van succeir el fundador també van aportar béns a la casa monàstica que va tenir un bon desenvolupament fins que l’any 1035 Robert I (1037-1035) va posar Saint-Taurin sota la direcció de l’abadia de La Trinité de Fécamp (Sena Marítim). Aquesta operació es va fer per compensar Fécamp dels béns que havia perdut amb la fundació de l’abadia de Montivilliers (Sena Marítim) en el marc de la seva activitat fundadora o reorganitzadora dels monestirs normands portada a terme per Robert I.

Abadia de Saint-Taurin
Louis Boudan, 1702
Bibliothèque nationale de France

Malgrat això, l’abadia de Saint-Taurin havia aplegat un patrimoni considerable a finals del segle XII, el segle següent és el de la plenitud pel que fa a la prosperitat de la casa, és sota l’abadiat de Gilbertus (1240-1255) que s’encarrega l’arqueta de Saint-Taurin, que encara es conserva a l’església. Amb el segle següent arriben el infortunis, a finals del segle XIV la casa és atacada, saquejada i incendiada, l’arribada del règim comendatari (segle XVI) tampoc va ajudar al seu desenvolupament, cosa que si va fer l’afiliació a la congregació de Saint-Maur (1642), que li va permetre arribar a finals del segle XVIII, època en que la casa fou suprimida a causa de la Revolució. El 1801 es va recuperar el culte a l’església, amb funcions parroquials.

Saint-Taurin d'Évreux
Gravat núm. 106 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France