Hi ha
diverses tradicions que expliquen la vida de sant Tauri,
unes situen la seva vida en una data molt reculada,
durant el segle I, però habitualment hom considera que
va viure entre els segles IV i V. Hauria nascut a Roma i
s’hauria traslladat a la Gàl·lia per evangelitzar-la.
Considerat bisbe (evangelitzador) d’Évreux, fou
perseguit per les seves creences i ja en vida va
realitzar molts miracles, la fama de taumaturg es va
allargar fins a temps moderns i és venerat en aquesta
ciutat. El seu lloc d’enterrament fou dignificat en
època del bisbe sant Landulf (segles VI-VII) amb una
capella dedicada a sant Martí. Hom diu que en algun
moment, abans de les invasions normandes, hi havia una
comunitat monàstica que tenia cura del lloc, cosa que no
es pot assegurar. |
|
|
Saint-Taurin d'Évreux |
Saint-Taurin d'Évreux |
|
A finals
del segle IX, Évreux va patir els atacs dels normands, la capella de
Saint-Martin, que conservava el sepulcre de sant Tauri, no va escapar
dels saquejos i fou incendiada. Abans, però, les relíquies s’havien
traslladat a l’Alvèrnia per la seva preservació, no van tornar fins
que la pau s’havia restablert, cap el 914. La fundació de l’abadia
es va portar a terme gràcies a Ricard I de Normandia (945-996), un
dels primers sobirans d’aquest territori. Aquest va fundar i dotar
el monestir a la segona meitat del segle X. Els ducs que van succeir
el fundador també van aportar béns a la casa monàstica que va tenir
un bon desenvolupament fins que l’any 1035 Robert I (1037-1035) va
posar Saint-Taurin sota la direcció de l’abadia de La Trinité de
Fécamp (Sena Marítim). Aquesta operació es va fer per compensar
Fécamp dels béns que havia perdut amb la fundació de l’abadia de
Montivilliers (Sena Marítim) en el marc de la seva activitat
fundadora o reorganitzadora dels monestirs normands portada a terme
per Robert I. |
Abadia de Saint-Taurin
Louis Boudan, 1702
Bibliothèque nationale de France |
|
Malgrat
això, l’abadia de Saint-Taurin havia aplegat un patrimoni
considerable a finals del segle XII, el segle següent és el de la
plenitud pel que fa a la prosperitat de la casa, és sota l’abadiat
de Gilbertus (1240-1255) que s’encarrega l’arqueta de Saint-Taurin,
que encara es conserva a l’església. Amb el segle següent arriben el
infortunis, a finals del segle XIV la casa és atacada, saquejada i
incendiada, l’arribada del règim comendatari (segle XVI) tampoc va
ajudar al seu desenvolupament, cosa que si va fer l’afiliació a la
congregació de Saint-Maur (1642), que li va permetre arribar a
finals del segle XVIII, època en que la casa fou suprimida a causa
de la Revolució. El 1801 es va recuperar el culte a l’església, amb
funcions parroquials. |
Saint-Taurin d'Évreux
Gravat núm. 106 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France |
|
|