L’abadia, ocupada per una comunitat benedictina, fou fundada el 1134 a iniciativa d’Enric I d'Anglaterra (1100-1135) i duc de Normandia, des del priorat de Notre-Dame de Beaumont-le-Perreux (situat al sud-est d’aquí) d’on va venir la primera comunitat, de fet es tractava d’un trasllat de la casa de Beaumont a aquest nou indret segons la voluntat de la seva comunitat i malgrat l’oposició de l’abat de Notre-Dame du Pin (Viena) que l’havia fundat. Amb la sortida dels monjos, el lloc de Beaumont fou donat al priorat de Longueville (Sena Marítim). El 1137 l'abadia es va afiliar al Cister esdevenint "filla" del monestir d'Ourscamp (Oise), mentre continuava la construcció de les diferents dependències amb l’ajut de la monarquia, el 1209 es consagrava la seva església.

L'abadia de Mortemer
Vista de llevant

L'abadia de Mortemer
Restes de l'església

Amb els anys va esdevenir un important centre econòmic i de poder. Al segle XVI li fou imposat el règim de la comenda, el 1543 fou nomenat el primer abat comendatari, aquest i altres factors externs van fer declinar la seva prosperitat. Malgrat les intervencions a finals del segle XVII per mantenir les seves dependències, la Revolució va arribar trobant una reduïda comunitat que fou suprimida. El 1792 va passar a mans de particulars i es van perdre parcialment les seves estructures, malgrat tot, es conserven encara imposants ruïnes de l’antic establiment monàstic. També es conserven alguns elements mobles del monestir, com ara un retaule a l’església de Saint-Sauveur, a Les Andelys.

L'abadia de Mortemer
Restes de l'església

L'abadia de Mortemer
Restes de l'església

L'abadia de Mortemer
Restes de l'església