Es tracta d’una abadia cistercenca fundada el 1129 gràcies a la iniciativa de Simon de Vermandois, bisbe de Noyon entre 1123 i 1148. A banda d’això, una llegenda parla d’una casa o capella aixecada en aquest lloc per sant Eloi, bisbe de Noyon del segle VII, i de l’episodi miraculós segons el qual un ós va atacar els bous que transportaven la pedra per aixecar-la i que gràcies a la intervenció del sant va acabar tirant del carro. De fet no és fins a les acaballes del segle IX que hom té notícies del lloc d’Ursicampo, que faria referència a l’episodi miraculós o, també, a una propietat d’un personatge anomenat Ursus. La casa d’Ourscamp és filla de l’abadia de Claravall de l’època de sant Bernat, qui va enviar la primera comunitat de dotze monjos encapçalada pel seu primer abat, Walerannus. El 1131 el papa Innocenci II i el 1137 el rei Lluís VII el Jove, van confirmar la fundació i les possessions de l’abadia. Mentrestant el 1134 es consagrava la primera església i el 1201 una nova construcció, més amplia.

Abadia d'Ourscamp
Dibuix de Tavernier de Jonquières, s. XVIII
Bibliothèque nationale de France

Abadia d'Ourscamp
Ruïnes del presbiteri

Aviat aquesta casa va estar en disposició de fundar altres abadies “filles”, el 1135 la de BeaupréAbadia de Notre-Dame de Beaupré (Oise)

Fundada el 1135 pel senyor de Bulles amb monjos vinguts de Notre-Dame d'Ourscamp (Oise). Va estar activa fins la Revolució, quan es va suprimir. Les construccions es van enderrocar i ara només hi ha elements secundaris


L'abadia en un mapa de Cassini (1759)
Bibliothèque nationale de France (Oise), el 1137 Mortemer (Eure), successora d’un monestir benedictí, i el 1134 Froidmont (Oise), totes elles en època de l’abadiat de Walerannus. El 1358 la casa va patir una forta sotragada a causa de la guerra dels Cent Anys amb el resultat d’un saqueig i incendi. El 1556 va entrar el primer abat comendatari, Charles de Bourbon, i el 1792 la comunitat cistercenca es va veure obligada a abandonar la casa arran de la Revolució. El lloc fou adaptat temporalment com hospital militar i després venut, esdevenint una residència senyorial. Després va tenir diverses activitats industrials i va patir directament els efectes de la Primera Guerra Mundial. El 1941 va tornar a estar ocupada per religiosos, actualment l’ocupa la comunitat dels Serviteurs de Jésus et de Marie.

Simon de Vermandois, bisbe de Noyon
Il·lustració de Histoire de l'abbaye de Notre-Dame d'Ourscamp (1876)