Aquesta casa cistercenca fou fundada gràcies a la
iniciativa d’Adèle de Dammartin (1106-1139) qui, ja
vídua, va donar els terrenys necessaris per poder
establir el nou monestir. Amb la
col·laboració del bisbe Odó de Beauvais (1133-1144) el
1134 arribaren els primers monjos procedents de l’abadia
d’Ourscamp (Oise) que es van situar en unes
dependències provisionals mentre es bastia el monestir
prop del riu Trie, és per aquesta causa que inicialment
era conegut amb aquest nom, a partir del 1150 hom
comença a utilitzar el de Froidmont. La fundació fou
conformada per Lluis VI el Gras (1137) i el papa Eugeni
III (1147). |
Monestir de Froidmont, abans de la Revolució
Il·lustració de Notice sur l'abbaye de Froidmont |
Cistercencs
|
|
El 1358 va
patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, la
revolta de la Grande Jacquerie va arribar al monestir i
també va afectar les seves possessions, en aquest
període la comunitat es va refugiar durant dos anys a la
casa que tenien a Beauvais. El 1419 es va repetir la
situació quan la casa fou atacada pels anglesos, però
aquest cop els danys foren menors. Durant la primera
meitat del segle XVI es va restaurar l’església que
encara presentava els desperfectes causats per les
guerres anteriors. El 1553 fou designat el primer abat
comendatari de la casa,
Odet de Coligny (1553-1569)
arquebisbe de Tolosa, bisbe de Beauvais i també abat
d’altres monestirs. Es va mantenir amb activitat
fins la Revolució, quan fou suprimit i va quedar sense
comunitat, més endavant es van enderrocar les
construccions i actualment només hi resta alguna
construcció secundària. |
La Grande Jacquerie (1358),
que va afectar el monestir
Batalla de Meaux, il·lustració de les Chroniques sire Jehan
Froissat
Bibliothèque nationale de France |