Es tracta d’un monestir benedictí femení fundat segurament en el segle IX segons el que fa suposar un diploma de Carles III el Simple (893-923) que esmenta unes donacions efectuades per Carles el Calb (840-877) a aquesta abadia, hom desconeix més detalls de l’esdeveniment per la pèrdua de l’arxiu molt possiblement en un atac dels normands el 895. El diploma de Carles el Simple esmenta la comunitat femenina, assistida en aquells moments per una de masculina. L’abadia va esdevenir un centre de peregrinatge gràcies a la possessió de les relíquies de sant Annobert, bisbe de Sées (Normandia) que segons la tradició van portar uns monjos de l’abadia de Fontenelle o Saint-Wandrille (Sena Marítim) que, de pas per Morienval, no van poder continuar el seu viatge a causa del pes que de manera miraculosa havia adquirit l’arqueta que conservava les restes del sant.

L'abadia de Morienval

L'abadia de Morienval

L’església s’hauria bastit durant el segle XI però en els segles següents hom va anar fent modificacions a l’estructura original, fins el segle XVII, quan es va transformar profundament. Des del 1516 la casa va passar a tenir abadesses comendatàries. Durant la primera meitat del segle XVIII patia una forta decadència, fins el punt que fou suprimida el 1743 malgrat l’oposició de la comunitat que va resistir durant dos anys. El 1748 els seus béns foren assignats a l’abadia de Saint-Jean-aux-Bois llavors a Royallieu. Després de la Revolució els edificis foren venuts, l’església passaria més endavant a tenir funcions de parròquia.
 

Escut de l'abadia de Morienval
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France

L'abadia de Morienval
Foto de P. Poschadel, a Wikimedia