Aquest monestir fou fundat el 1309 pel rei de França Felip el Bell (1285-1314) per a una comunitat de clarisses, el projecte de fundació havia engegat anteriorment amb la compra del territori de Le Moncel en diverses operacions destinades a assentar el nou monestir pel que també es va realitzar la pertinent dotació econòmica. També havia aconseguit el vist-i-plau de l’Església (1312) i posteriorment una butlla del papa del 1335 confirmava les donacions. La comunitat formada amb monges procedents del monestir de les Cordelières de París, el de Longchamp de la mateixa ciutat i de les Cordelières de Provins hi hauria arribat el 1337, data en que també es va consagrar l’església. La primera abadessa, designada pel rei, fou Petronila, la comunitat estaria formada amb dones procedents de la noblesa del país.

Monestir de Le Moncel

Monestir de Le Moncel, abans de la Revolució
Il·lustració de L’abbaye du Moncel

Gràcies a la protecció reial va gaudir d’una prosperitat considerable. Durant la guerra dels Cent Anys va quedar al marge de les confrontacions de manera parcial, només van haver d’abandonar temporalment el monestir el 1369 i el 1424. També van patir els efectes de la pesta de 1348. El 1526 la casa va quedar molt afectada a causa d’un incendi. A llevant del monestir hi havia una residència reial de l’època de la fundació, el 1709 Lluís XIV la va cedir a les clarisses. Abandonat definitivament per les monges arran de la Revolució, el lloc fou venut el 1792 i es van perdre bona part de les seves estructures com ara l’església i tres de les galeries del claustre. Malgrat tot, el conjunt monumental que encara es conserva és força important.

Monestir de Le Moncel
Galeria del claustre

Monestir de Le Moncel
Portada de la sala capitular

Monestir de Le Moncel
Arxiu