Aquesta abadia fou fundada a iniciativa del cavaller Herluin (c995-1078), el qual va retirar-se a la vall de Le Bec l’any 1034 donant origen a l’establiment monàstic. Una primera església fou consagrada el 1035 i el 1041 la segona situada en un lloc més adient. A mitjan del segle XI, aquesta casa va participar en la fundació de l'abadia de Saint-Évroult (Orne). Després encara es va aixecar un tercer monestir en un altre indret, la nova església fou consagrada el 1077 per l’arquebisbe de Canterbury, Lanfranc (1070-89), antic prior de Le Bec. En aquella època la casa mantenia molt bona relació amb Guillem el Conqueridor i gaudia de prosperitat, amb un nombre considerable de priorats, tant al continent com a les illes. Sant Anselm va ajudar al desenvolupament de la casa, a la mort del fundador (1078) fou nomenat abat, càrrec que va mantenir fins el 1093, quan va ocupar la seu episcopal de Canterbury fins el 1109. Anselm va aconseguir el privilegi d’exempció per l’abadia l’any 1092.

Abadia de Le Bec

Abadia de Le Bec
Espai que ocupava l'església

Els segles següents van acabar d’assentar la prosperitat de Le Bec amb noves construccions i l’enriquiment patrimonial. El 1178 es consagrava una nova església després de la pèrdua de l’anterior a causa d’un incendi. El període de prosperitat va ajudar també el seu enriquiment intel·lectual, és coneguda la seva rica biblioteca i escola per on hi van passar personatges il·lustres de l’època. El 1274 va caure la torre de l’església arruïnant-la en bona part i obligant a una nova reconstrucció. La guerra dels Cent Anys va afectar el monestir, que es va fortificar però no va evitar la seva ruïna parcial a la segona meitat del segle XIV. El 1418 l’abadia fou assetjada militarment, novament ocupada i saquejada, el que va obligar a llargs treballs de restauració.

Abadia de Le Bec, poc abans de la seva destrucció
Robert Pigeon, 1788
Bibliothèque nationale de France

A començament del segle XVI la casa va passar a estar sotmesa al règim d’abats comendataris. Això i els efectes de les guerres de Religió va portar a una nova decadència i saquejos, a finals del segle XVI es trobava en un estat de pràctica ruïna. La restauració de l’observança i també material va arribar amb la congregació de Saint-Maur que va fer-se càrrec de Le Bec el 1626. Durant els segles XVII i XVIII es van portar a terme importants obres de construcció, però tot va quedar aturat amb la Revolució. El 1792 la casa va quedar-se sense comunitat. Després dels saquejos inicials, ben aviat el lloc fou ocupat com a caserna, mentre l’església esdevindria una pedrera i desapareixia. Després de la Segona Guerra Mundial, el 1948 hi va arribar una nova comunitat benedictina.

Notre-Dame de Le Bec
Gravat núm. 114 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France