Aquesta
abadia té el seu origen en la figura de
sant Évroult.
Monjo d’ascendència noble que havia servit a la cort, va
deixar el seu monestir de
Saint-Martin de Deux-Jumeaux, on s’havia format, per
fundar aquesta abadia d’Ouche, on va morir el 706.
Aquell primer monestir va quedar destruït a causa de les
invasions normandes a finals del segle X. A mitjan del
segle XI es va restaurar la casa gràcies a la
intervenció de nobles locals amb el vist-i-plau de
Guillem el Conqueridor, duc de Normandia i amb la
intervenció directa de les abadies de Jumièges (Sena
Marítim) i de Notre-Dame du Bec (Eure).
Els monjos d'aquesta casa van participar en la fundació
de l'abadia de Saint-Georges de Boscherville (Sena
Marítim). Va gaudir d’un
llarg període de prosperitat que li va permetre
reconstruir la seva església i dependències durant el
segle XIII. A finals del segle XV s’instaurà el règim de
comenda. Va mantenir una existència precària fins
l’arribada de la congregació de Saint-Maur (1628) que li
va donar un nou impuls, truncat definitivament amb la
Revolució. Actualment es conserven les ruïnes de
l’església i algunes dependències. |
|