Es tracta
d’un monestir benedictí fundat cap el 1020 gràcies a la
participació de Guillaume I de Bellême i de l’abat
Gauzlin (1004-1030) de Saint-Benoît-sur-Loire (Loiret)
qui va enviar a Guillaume com a primer abat de Lonlay.
Des de la seva fundació la nova abadia fou proveïda de
béns diversos que s’estenien pel territori i fins i tot
per les illes Britàniques, on tenia alguns priorats. Hom
considera que la casa va patir els efectes de la guerra
dels Cent Anys, després vindria l’entrada del règim
d’abats comendataris. Un gran incendi el 1533 i les
guerres de Religió van deixar el monestir en decadència.
Tot i l’arribada de la congregació de Saint-Maur (1657)
mai es va aconseguir la seva plena recuperació.
L’església monàstica conserva només el transsepte
romànic i el cor gòtic, la nau s’hauria perdut cap el
segle XV. La resta de dependències es van restaurar en
època maurista. |
|