|
Es tracta
d’un monestir benedictí fundat després del 1008 per
Judit de Bretanya, esposa de Ricard II, duc de Normandia
(996-1026). La fundadora havia rebut els terrenys del
seu marit i va optar per destinar-los a una fundació
religiosa. Cap el 1015
Guillem de Volpiano va
encarregar-se de portar endavant la iniciativa, el 1017
va morir Judit, en plena obra de construcció de
l’església monàstica. El 1026, Ricard II va formalitzar
la fundació al seu palau de Fécamp i l’abadia de Bernay
va quedar vinculada al monestir de la Trinité de Fécamp
(Sena Marítim) fins a mitjan del segle XII, a partir
d’aquell moment Fécamp no va intervenir més en el
nomenament dels abats de Bernay. |
|
|
Al segle
XV va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, el 1524 va
prendre el càrrec François Bohier, el seu primer abat comendatari.
El 1563 la casa fou atacada a causa de les guerres de Religió,
resultant saquejada i molt malmesa, el que va obligar la comunitat a
vendre molts dels seus béns per portar endavant les obres de
reparació imprescindibles. El 1588 es repetiria l’ocupació militar
de la casa. El 1628, amb l’entrada a la congregació de Saint-Maur,
va recuperar-se dels infortunis anteriors i durant la segona meitat
del segle XVII es van restaurar les dependències monàstiques. La
Revolució va arribar a finals del segle XVIII i es va suprimir el
monestir, l’església es va convertir en magatzem mentre que les
altres dependències monàstiques van passar a ser de propietat
pública. L’església es va restaurar a partir de la segona meitat del
segle XX. |
Notre-Dame de Bernay
Gravat núm. 109 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France |
